L'Estat espanyol incompleix el tractat internacional de promoció i protecció de les llengües regionals o minoritàries. Així ho ha denunciat la Plataforma per la Llengua, juntament amb el CIEMEN, Juristes per la Llengua i la Fundació Catalunya, en una reunió amb el Comitè d'Experts del Consell d'Europa, que actualment està avaluant el compliment de la Carta. La delegació oficial del Comitè, formada per Fernando Ramallo Fernández, Dieter Halwachs, René De Groot i Csaba Pákozdi, s'ha reunit a Barcelona.

El català no és ni tan sols un mèrit per ser funcionari de l'Estat a Catalunya, les Balears o el País Valencià

Josep-Anton Fernàndez, membre de l'executiva de la Plataforma per la Llengua, ha exposat que l'Estat espanyol ha incomplert les principals recomanacions que el Comitè de Ministres del Consell d'Europa va fer en el darrer cicle d'avaluació del compliment de la CELRoM. "La manca d'adequació de l'ordenament jurídic espanyol als compromisos adquirits en la ratificació de la carta té com a resultat un marc d'impunitat per als funcionaris que discriminen els ciutadans pel simple fet de parlar en català", ha apuntat Fernàndez. "Els incompliments de la CELRoM tenen conseqüències pràctiques per als ciutadans", ha afegit. Un dels exemples que l'ONG del català ha posat sobre la taula és la no-aprovació de la capacitació lingüística per als funcionaris estatals ubicats als territoris de parla catalana. De fet, segons la Plataforma per la Llengua, el 98 % de les convocatòries de places de funcionari de l'Estat a Catalunya no contemplen el català ni tan sols com a mèrit. "Això fa que sigui impossible garantir els drets lingüístics dels ciutadans", han denunciat des de l'entitat. Pel que fa a les mesures de foment de l'aprenentatge del català entre el funcionariat, la Plataforma per la Llengua ha denunciat que la partida pressupostària existent és d'1,18 € per funcionari.

El 85 % de les peticions de procés judicial en català, rebutjades

En l'àmbit de la justícia, Juristes per la Llengua ha denunciat que actualment no hi ha cap garantia de poder tenir un procediment judicial en català. La manca de requisit lingüístic en l'àmbit judicial i la falta de respecte cap al dret d'opció lingüística dels advocats i dels ciutadans, han assegurat, comporta dades tan preocupants com que només el 8,2 % de les sentències es redactin en català. A més, han afirmat que es detecta una clara tendència dels ciutadans a no intentar fer valer els seus drets lingüístics perquè "saben que no seran respectats". La Plataforma per la Llengua, per la seva banda, ha posat en relleu que el 85 % de les peticions de tenir un procés judicial en català són rebutjades.

Pel que fa al CIEMEN, ha posat sobre la taula que, si bé sobre el paper pot semblar que l'Estat compleix la CELRoM en l'àmbit de l'ensenyament, en aquests darrers anys el Govern espanyol ha fet el possible per desmantellar el model lingüístic educatiu de Catalunya, sense cap mena de criteri pedagògic al darrere i posant en perill la cohesió social aconseguida amb el model vigent de conjunció lingüística.

A banda de l'aspecte legislatiu, com la LOMCE, amb disposicions addicionals que, en principi, obligaven la Generalitat a pagar l'escolaritat en centres privats a famílies que volien fer l'ensenyament en castellà, el CIEMEN ha destacat sobretot la judicialització de l'ensenyament, amb les sentències que, per a només un sol alumne, van obligar a canviar la llengua de tot el grup-classe, vulnerant així els drets de la resta de companys o, fins i tot, que un tribunal de justícia s'atribuís funcions pedagògiques en fixar el percentatge d'hores d'ensenyament en castellà.

Ha denunciat també l'assetjament mediàtic constant que pateix el sistema educatiu en l'actual context polític que es viu a Catalunya, per part d'alguns polítics i mitjans que acusen l'escola de ser un instrument d'adoctrinament a favor del sentiment independentista.

Un tractat internacional per protegir les llengües històriques

La CELRoM és un tractat promogut pel Consell d'Europa l'any 1992 que té com a objectiu protegir les llengües històriques d'Europa que no tenen caràcter oficial a nivell d'estat, anomenades també regionals o minoritàries. Amb aquest objectiu, la Carta compromet els Estats signants i ratificants a garantir uns drets mínims en matèria d'educació, justícia, administracions públiques, mitjans de comunicació, cultura, activitat econòmica i cooperació transfronterera.