València, 11 de desembre. - La Plataforma per la Llengua ha presentat hui a València la campanya "Prou de valencianofòbia: no en passes ni una més". L'ONG del valencià ha denunciat que ha rebut més de 155 queixes per discriminacions lingüístiques greus per part de l'Administració pública, 23 de les quals des d'inicis d'any, però ha deixat clar que això és únicament la punta de l'iceberg, perquè només una petita part d'estes discriminacions es denuncien. "Volem dir prou: prou de discriminar-nos i agredir-nos simplement per utilitzar la nostra llengua", ha assegurat Manuel Carceller, delegat de la Plataforma per la Llengua País Valencià.

"Una discriminació lingüística greu és que et neguen un servici pel simple fet de parlar en valencià. És que t'insulten, t'humilien, et vexen, t'amenacen o, fins i tot, que t'agredisquen físicament, només per parlar en valencià", ha indicat Carceller. "Això, que dit així hauria de ser surrealista, és massa habitual".

La presentació de la campanya s'ha fet davant del Centre d'especialitats Joan Llorenç de València, on recentment l'entitat ja va denunciar un cas de discriminació per raó de llengua. La víctima de la discriminació, Lorena Fababú, ha intervingut durant la presentació per a exposar el seu cas. Fababú va assistir al centre sanitari per una revisió a la setmana 30 de l'embaràs i la ginecòloga, a l'inici de la visita li va exigir "hable en castellano". Tot i que en un inici la doctora pretenia cancel·lar-li la visita i buscar-li un altre metge, perquè Lorena insistia en poder parlar valencià, finalment va visitar-la, però sense mantindre cap tipus de comunicació amb la pacient. A més, en l'informe mèdicva fer constar que la pacient es comunicava en valencià. La mateixa doctora, setmanes més tard, va ser la responsable d'una altra discriminació lingüística greu al Centre d'especialitats de Torrent. També ha intervingut en la presentació Maria José  Doménech, de Castelló de la Ribera, que també va patir una discriminació lingüística en el centre sanitari de la seua població, quan una infermera li va exigir que parlara en espanyol, dient-li "qué manía tenéis en este pueblo de hablar en valenciano".

"Quin demòcrata pot defensar que estes vulneracions dels drets lingüístics, estes agressions pel simple fet de parlar una llengua oficial, són una anècdota sense importància?", ha preguntat Carceller. "Són valencianofòbia, diguem-ho clar. I és antiestatutària i anticonstitucional. Ja n'hi ha prou".

Per tal de solucionar esta situació de discriminació i impunitat, la Plataforma per la Llengua farà arribar un pla de xoc als presidents Sánchez, Puig, Torra, Armengol i Lambán. Qui ho vullga, podrà fer arribar cartes als diferents governs implicats, reclamant-los que actuen contra esta situació, a través del web www.proudevalencianofobia.org. "Les discriminacions lingüístiques es poden erradicar. Són un problema de base de l'Estat, són la causa d'un supremacisme lingüístic estructural, però poden eliminar-se. Cal voluntat política", ha assegurat Carceller.

La campanya de la Plataforma per la Llengua es dirigix al Govern espanyol. "El president Sánchez té una gran oportunitat de demostrar que la seua defensa d'una Espanya plurilingüe no és fum", ha assegurat Carceller. L'ONG del valencià ha indicat al Govern que és necessària una modificació de la Constitució espanyola per fer que el valencià també siga llengua oficial de l'Estat i s'equiparen els drets dels parlants de les diferents llengües de l'Estat. L'entitat demana a Sánchez que inste els seus ministeris a oferir també en valencià tots els servicis als ciutadans dels territoris valencianoparlants i que aprove per decret que les dependències públiques de l'Administració espanyola, especialment les comissaries, tinguin cartells que recorden a la ciutadania que té dret de parlar en valencià. "Per a fer això, no li cal el suport del Congrés ni li cal aprovar cap nou pressupost: no hi ha excuses", ha apuntat Carceller.

Pel que fa a les administracions valencianes, l'entitat demana al govern de Puig una mesura central per a evitar les discriminacions en els ens públics: la capacitació lingüística en valencià dels treballadors de l'Administració autonòmica i de la local en els municipis de la zona valencianoparlant. "És important que el ciutadà estiga informat dels seus drets però també que els treballadors vegen permanentment que se'ls recorda el dret dels valencians de ser atesos en la llengua oficial que vullguen". Esta mesura hauria de reforçar-se amb campanyes informatives dels drets lingüístics, amb cartells i informació visible en els equipaments públics, especialment en l'àmbit de la salut. A més, l'ONG del valencià també sol·licita que es doten les víctimes d'assistència jurídica completa i gratuïta i mesures per a acabar amb la impunitat de qui discrimina. "No pot ser que, a més de patir una vulneració, hages de gastar-te diners en que es restituisca el teu dret. En canvi, és urgent que discriminar lingüísticament no isca debades" ha comentat Carceller.