L'Estat espanyol incompleix el tractat internacional de promoció de les llengües regionals o minoritàries. Així ho ha denunciat la Plataforma per la Llengua en un informe que ha presentat davant el Comitè d'Experts del Consell d'Europeu, que actualment està avaluant el compliment de la Carta.

L'informe, coordinat per la Plataforma per la Llengua juntament amb la Fundació Catalunya, ha comptat amb la contribució d'entitats de tot el domini lingüístic, com el CIEMEN, Juristes per la Llengua, Grup Barnils, Acció Cultural del País Valencià i Escola Valenciana, Obra Cultural Balear, el sindicat balear STEI i Moviment Franjolí. Segons l'estudi, que avalua els últims tres anys, els principals incompliments de l'Estat espanyol tenen lloc en els àmbits de la justícia i les administracions públiques.

En relació amb el primer punt, la Llei orgànica del poder judicial no garanteix que els òrgans jurisdiccionals menin els procediments en català a petició d'una de les parts i, a més, no exigeix el nivell de suficiència en català als jutges que demanin plaça a territoris del domini lingüístic català. Per complir plenament amb aquests articles de la CELRoM, el Comitè d'Experts ja va remarcar en el darrer cicle d'avaluació que l'Estat espanyol hauria de reformar la llei per garantir que el català pugui ser utilitzat pels òrgans jurisdiccionals a petició d'una de les parts, com també que s'hauria d'exigir el requisit lingüístic a jutges, magistrats i personal al servei de l'Administració de justícia. Tanmateix, l'Estat espanyol no ha emprès cap acció per canviar aquesta situació, i les Corts espanyoles han rebutjat totes les iniciatives que buscaven revertir aquests incompliments.

En matèria d'administracions públiques, el Comitè d'Experts ha dictaminat que  l'Estat espanyol hauria de garantir que les autoritats administratives usin el català en les seves comunicacions amb els ciutadans. Novament, la manca de requisit lingüístic per a moltes de les posicions de l'Administració general de l'Estat als territoris del domini lingüístic català impedeix complir amb aquest article, fet que té com a principal conseqüència la successió de casos de discriminació lingüística de catalanoparlants quan es dirigeixen en català a funcionaris de l'Estat espanyol. Pel que fa al dret d'utilitzar el català amb òrgans administratius estatals que tenen la seu fora del domini lingüístic, la Llei de règim jurídic del procediment administratiu comú exclou directament aquesta possibilitat. Malgrat que el Comitè d'Experts ha manifestat també que el redactat actual de la llei impedeix complir amb les disposicions de la CELRoM, l'Estat espanyol tampoc no ha fet res per solucionar aquestes discriminacions estructurals.

En els propers mesos el Comitè d'Experts dictaminarà quines són les disposicions de la CELRoM que l'Estat espanyol segueix incomplint i emetrà les seves recomanacions sobre els canvis legislatius que s'han de fer. Malgrat els darrers requeriments ignorats, i tot i que les resolucions del Consell d'Europa no són d'obligat compliment, des de la Plataforma per la Llengua esperen que una nova resolució en aquest sentit suposi un element de reacció per a l'Estat espanyol, i s'iniciï així un període de reversió de les polítiques discriminatòries, que han estat una constant des de la signatura de la Carta.

Un tractat internacional per protegir les llengües històriques

La CELRoM és un tractat promogut pel Consell d'Europa l'any 1992 que té com a objectiu protegir les llengües històriques d'Europa que no tenen caràcter oficial a nivell d'estat, anomenades també regionals o minoritàries. Amb aquest objectiu, la Carta compromet els Estats signants i ratificants a garantir uns drets mínims en matèria d'educació, justícia, administracions públiques, mitjans de comunicació, cultura, activitat econòmica i cooperació transfronterera.