La Plataforma per la Llengua ha presentat l'InformeCAT18, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la situació de la llengua catalana. Amb aquest report, l'ONG del català pretén impulsar l'ús social i la conscienciació sobre la situació de la llengua catalana i la millora del seu estatus legal des del convenciment que el català ha de ser la llengua comuna i ha d'esdevenir l'eix vertebrador de la diversitat social i cultural que conviu a casa nostra.

En aquesta setena edició de l'InformeCAT es destaca la preocupació per la transmissió intergeneracional de la llengua, per bé que es detecta que els joves saben més català que les generacions predecessores i, cosa més rellevant encara, que les generacions més joves a Catalunya, les Illes Balears i Andorra (al País Valencià aquesta dada no es mesura) compten amb una proporció de parlants habituals de català més alta que les generacions immediatament anteriors.

L'anàlisi de les dades d'aquest informe permet copsar un període marcat per un descens del nombre de parlants de català, tant en termes absoluts com en termes relatius, però, en canvi, el nombre absolut de persones que són capaces de parlar en català es manté per sobre dels deu milions i creix en molts dels territoris. D'aquesta exploració, el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, n'ha afirmat que "els anys vinents podrien caracteritzar-se pel fet de ser una època en què el coneixement del català serà prou generalitzat, però l'ús social de la llengua serà més alt o més baix segons el context, la situació comunicativa, el territori, i sobretot, l'actitud lingüística dels parlants".

Per aquest motiu, Escuder ha posat èmfasi en el fet que "és important que de pares a fills, d'avis a nets, entre amics mantenim el català com a llengua comuna de la nostra vida i del nostre dia", perquè aquesta ha de ser la manera més natural i genuïna de fer que la nostra llengua es vegi ben viva i ben útil. També demana que les administracions públiques i els seus representants siguin exemplars en l'ús i la promoció de la llengua.
 
7 de cada 10 persones practiquen infidelitat lingüística
En xifres recollides a l'InformeCAT 18, el català ha perdut 300.000 parlants habituals a Catalunya en els darrers 15 anys, cosa que es pot atribuir a fets com la caiguda de la natalitat al nostre país i l'arribada de persones joves en edat de treballar de fora del domini lingüístic que no tenen coneixement inicial de la llengua. Tot i això, un 5% més de persones joves tenen el català com a llengua habitual a Catalunya, i ja són el 36,4% del total.

En canvi, un dels factors que es recullen en aquest report és la infidelitat lingüística, que  practiquen 7 de cada 10 individus. Això vol dir que la seva reacció després d'haver-se adreçat a algú en català i rebre una resposta en espanyol és canviar de llengua. A les Illes, els ciutadans que canvien de llengua representen el 78,4% del total de població que sap parlar català, mentre que a Catalunya el percentatge és lleugerament inferior (71%).

També pel que fa a dades de l'ús social, la Franja és el territori on és més freqüent l'ús del català amb les amistats perquè el 62,3% de la població l'utilitza en aquest context. A l'Alguer, tres de cada deu algueresos fan servir el català amb els companys de feina i el 43% amb els seus amics.
 
Bona salut en el món de la cultura i els mitjans
L'InformeCAT 18 exposa un augment general del consum de ràdio, televisió, cinema, teatre, llibres, música i revistes en català. Però si el 2017 va deixar una bona notícia és la posada en marxa d'À punt al País Valencià, que recupera mitjans de comunicació públics en català després de quatre anys. En canvi, a la Catalunya del Nord, els ciutadans només poden veure una mitjana de poc més de dos minuts al dia de televisió pública francesa en català.

Tot i això, també hi ha dades que mostren que la mateixa Administració pública castiga la llengua. Això es produeix, per exemple, en els ajuts públics a la música de Catalunya. Concretament, el 60,7% d'aquestes ajudes van destinades a projectes on la presència del català és inferior al 25%. Al mateix temps, queden restringides a grups o promotors que tenen el domicili legal a Catalunya, de manera que en queden fora els projectes en llengua catalana d'altres territoris del domini lingüístic.

Les caixes i els cotxes frenen el català al món de l'empresa
En l'àmbit d'empresa i consum, l'InformeCAT 18 recull dades de com el català pateix una discriminació explícita a la indústria automobilística. Tot i parlar-se en quatre estats europeus, la nostra llengua és gairebé absent de webs, catàlegs, navegadors i manuals de vehicles. Als territoris de parla catalana, la venda de vehicles va superar les 360.000 unitats, una xifra molt superior a les vendes de Suïssa, la República Txeca, Dinamarca o Portugal, que sí que tenen la seva llengua pròpia en aquests cotxes.

D'altra banda, la desaparició de les caixes d'estalvis ha fet caure l'ús del català parlat als bancs. Aquestes entitats han impulsat una castellanització de les dinàmiques internes de les oficines en què abans aquests clients trobaven un dels àmbits on fer servir el català de manera més còmoda, menys hostil. Les darreres enquestes d'usos lingüístics mostren que les persones que parlen català amb el personal de les entitats financeres a les Illes Balears ha caigut un 9,3% entre l'any 2004 i el 2014. A Catalunya, la comparació de les dades en deu anys, de 2003 a 2013, mostra una caiguda encara més forta, d'11,6 punts.

La nota positiva la posa Andorra, on el 94% dels comerços del país respecten els drets lingüístics que estableix la normativa del país, fet que no succeeix a Catalunya. Precisament, el president de l'ONG del català ha reclamat al nou Govern de la Generalitat de Catalunya que "estimuli i faci complir la Llei del codi de consum", aprovada l'any 2010 i que fa que actualment prop del 90% dels productes que es comercialitzen a Catalunya siguin il·legals.

En l'àmbit de l'Ensenyament, l'InformeCAT 18 mostra l'interès per l'aprenentatge del català a les universitats estrangeres, al País Valencià i a les presons catalanes. No obstant, un any més, la llengua es troba en mal estat en el món de la justícia. A Europa, l'esperança està posada en una iniciativa ciutadana que ha rebut el suport de més d'un milió d'europeus que han signat perquè la UE promogui el català i altres llengües no oficials.