La Plataforma per la Llengua, l'ONG del català, ha detectat un creixement en les queixes lingüístiques dirigides a les administracions públiques, tal com recull l'informe de queixes del 2017, que han passat de les 120 rebudes el 2016 a les 153 reclamacions del 2017, les quals superen el rècord de l'any anterior. Aquest fet es produeix tot i que les administracions són el sector amb una normativa més garantista dels drets lingüístics. Un exemple d'aquesta normativa és el dret d'opció lingüística, que existeix en tots els nivells de les administracions en què el català és oficial. D'aquesta manera, la ciutadania de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears té dret a parlar, escriure i ser respost en català tant a l'Ajuntament, a l'Administració autonòmica com a la de l'Estat. Malgrat aquesta normativa, però, cada any es detecten vulneracions dels drets lingüístics.

Després d'un 2016 en què l'Administració central espanyola va tornar a ser la que va rebre més queixes (com havia passat en les edicions del 2011, 2012, 2013 i 2014), el 2017 es va reprendre la dinàmica encetada el 2015. Es va produir, doncs, un predomini de les queixes a la Generalitat de Catalunya, amb un total de 63 reclamacions, dues més que les dirigides a l'Administració central de l'Estat espanyol, que va ocupar la segona posició, amb 61 queixes.
 
En l'informe de queixes del 2017, per primera vegada, dos organismes públics lideren el rànquing de reclamacions rebudes. D'una banda, el Ministeri espanyol d'Hisenda i Funció Pública, amb 17 queixes en total (16 de les quals a l'Agència Tributària espanyola), i, de l'altra, el Departament català de Salut, que acumula, entre tots els centres públics (o finançats amb fons públics), un total de 16 reclamacions. En el cas del Ministeri d'Hisenda, les queixes van des de la impossibilitat de l'atenció en català dels funcionaris per desconeixement de la llengua pròpia, amb casos en què es demana al ciutadà que canviï de llengua, fins al fet de no poder efectuar el pagament de l'IVA en català. Pel que fa al Departament de Salut, les reclamacions rebudes són majoritàriament per l'atenció oral rebuda: per no atendre els pacients en català, però també per demanar-los el canvi d'idioma encara que entenguin el català, amb frases com: "Estaría bien que un chico como tú, por respeto a mí, hablara en castellano; siempre estamos con el mismo tema", tal com va traslladar un usuari a la Plataforma per la Llengua.
 
En el sector privat, TripAdvisor continua sent l'empresa sobre la qual la Plataforma per la Llengua rep més reclamacions per quart any consecutiu, pel fet que no es poden publicar comentaris en català al portal, cosa que provoca malestar entre els consumidors de parla catalana.

En total, l'informe de queixes presentat per la Plataforma per la Llengua recull les 431 reclamacions que usuaris i consumidors han fet arribar a l'ONG del català a través de diversos canals.
 
Èxits aconseguits a causa de les queixes
La tasca desenvolupada per la Plataforma per la Llengua arran de les queixes rebudes (amb assessorament, conscienciació i difusió d'aquestes reclamacions) ha permès, juntament amb l'acció dels consumidors i ciutadans, que es modifiquin alguns comportaments i polítiques lingüístiques d'empreses i administracions. Un dels exemples més destacats és la presentació de la declaració de la renda del 2016, que es va aconseguir que tornés a estar disponible en català després que la Plataforma per la Llengua i diversos usuaris particulars denunciessin repetidament la impossibilitat de fer-ne el tràmit en català. Malgrat l'èxit aconseguit, l'atenció telefònica segueix sense estar disponible en català.

Un altre cas d'èxit és el del Centre Universitari d'Arquitectura de La Salle, que va enviar una nota interna en què exigia als treballadors que les classes fossin només en castellà i anglès. Després de la denúncia feta per la Plataforma per la Llengua i pels mitjans de comunicació, La Salle va fer marxa enrere, i va emetre una nova nota al professorat en què deia que la institució "té com a llengua vehicular el català" i deixava "sense efectes el comunicat intern que havia enviat".
 
A la xarxa, també en català
Com ha passat en tots els informes anteriors, les deficiències en l'atenció oral o escrita (38,5%) són el motiu més freqüent de queixa lingüística.

Les pàgines web i serveis en línia (15%) ocupen la segona posició, a diferència de l'any anterior. És per això que la Plataforma per la Llengua considera que hauria de ser una prioritat l'elaboració d'un marc normatiu que equipari els drets lingüístics a la xarxa amb els drets que es tenen en les relacions de consum via presencial. Les queixes són especialment sensibles a la manca del català als webs i a la impossibilitat de deixar-hi comentaris en català o tenir serveis en línia via telemàtica en aquest idioma.
 
Les empreses de serveis, el sector que rep més queixes en l'àmbit privat
En l'àmbit privat es constata que, de les 278 queixes que s'han rebut, el sector de serveis es manté com el que més en suma -54 en total, que representen un 19%-, seguit, un any més, de les activitats basades en Internet, amb 39 reclamacions (14%). És destacable també la pujada de les reclamacions en grans superfícies i franquícies, que passen a ser el 12% de les queixes rebudes.

Precisament, per analitzar i permetre que els establiments afectats puguin millorar la seva responsabilitat lingüística, la Plataforma per la Llengua posa a disposició de la ciutadania la CatalApp, una aplicació mòbil que ja ha superat les 50.000 descàrregues i que dibuixa un mapa que identifica en colors l'ús del català als establiments.

Per empreses, Tripadvisor va tornar a ser la que va rebre més reclamacions, seguit de Facebook i Vueling. Precisament un cas de Vueling ha estat un dels que ha tingut més repercussió el 2017, quan unes passatgeres van ser expulsades d'un avió del trajecte Barcelona-Maó, amb la intervenció de la Guàrdia Civil, per parlar en català amb una hostessa de vol, segons va explicar a la Plataforma per la Llengua una de les afectades.
 
La majoria de queixes són per incompliments legals
L'informe de queixes presentat per la Plataforma per la Llengua reporta també que, en la majoria de casos, les males pràctiques denunciades suposen també una vulneració dels drets lingüístics reconeguts en la legislació. Un cop analitzades jurídicament per la Plataforma per la Llengua, en el 63,6% de les reclamacions rebudes s'hi han trobat motius d'incompliment legal.

Les reclamacions per pràctiques il·legals són més freqüents en l'Administració central espanyola (77%) que en les administracions locals (68,2%) o la Generalitat de Catalunya (54%).