Al mes d'abril la Plataforma per la Llengua va elaborar un informe sobre les pel·lícules en català que ofereix l'edició d'enguany del D'A Film Festival, que ha tingut lloc aquests dies a Barcelona (del 26 d'abril al 6 de maig). L'estudi, fet a partir de la recollida d'informació del web del Festival, conclou que només el 38% de les pel·lícules són en català, comptant els títols en versió original, doblada i subtitulada. La Plataforma per la Llengua va escriure una carta al seu director, abans de començar aquesta nova edició, demanant-li una reunió per exposar-li aquest greuge, fent constar, a més, que el Festival rep ajuts públics del Departament de Cultura. Els ajuts provenen d'un conveni amb la Generalitat de Catalunya (210.000 € per les edicions del 2017-2019) i d'una subvenció específica per a subtitular pel·lícules en català (7.500 € per a l'edició del 2018). Tractant-se d'ajuts de l'Administració catalana, doncs, i d'un festival arrelat a Barcelona, enteníem que el comportament envers els ciutadans catalans, que són els qui finalment fan una aportació econòmica important a través dels seus impostos i de les entrades venudes, havia de ser d'ús normal de la llengua pròpia en les projeccions.

Malgrat que la direcció del D'A Film Festival va respondre immediatament a la Plataforma per la Llengua amb una carta on donava explicacions dels usos lingüístics en el Festival, aquestes no responien de manera suficient als arguments de l'ONG ni contestaven a la petició de reunió que se'ls havia fet. Per això, des de la Plataforma per la Llengua es va enviar una segona carta que remarcava el fet que la vocació internacional del Festival no era incompatible, sinó ben al contrari, amb l'oferta normalitzada de pel·lícules en català. De fet, l'ús de l'anglès i del català són tan combinables en les projeccions com ho són, en molts festivals internacionals, la presència simultània de l'anglès i la llengua pròpia del lloc on es fa el festival (i de més llengües, quan escau). En canvi, en el D'A Film Festival Barcelona es produeix un perjudici dels drets lingüístics dels espectadors catalanoparlants, amb un ús reduït de la llengua catalana en comparació, per exemple, amb l'oferta en castellà, que es troba plenament normalitzada (un 92% de les pel·lícules).

Des de la Plataforma per la Llengua vam celebrar que, després de la primera carta enviada al Festival, la pel·lícula de la inauguració incorporés els subtítols en català. Malgrat aquesta bona notícia, però, el greuge continua essent vigent i l'entitat resta encara a l'espera de rebre una resposta a la segona petició de reunió amb la direcció del Festival.