Avui s'ha presentat la nova campanya de Plataforma per la Llengua 'El català, llengua comuna', en un acte a la sala Luz de Gas de Barcelona. L'acte ha comptat amb la participació d'alguns dels protagonistes de la campanya com Dolo Beltran, Sor Lucía Caram, Benedetta Tagliabue, Gerardo Pisarello, Albano Dante Fachín i David Carabén, que actuarà amb Mishima al concert de cloenda de la campanya el proper 19 de maig. Han assistit a l'acte Salwa El Gharbi, diputada de JuntsxCatalunya i Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística així com representants del món cultural, d'entitats i sindicats del país.

En el marc de la presentació s'ha estrenat la segona càpsula de la campanya, una conversa protagonitzada pel polític Gabriel Rufián i l'actriu i cantant Dolo Beltrán:

Amb aquest acte de presentació, es dona el tret de sortida a una campanya de difusió i sensibilització de gran abast que vol reivindicar l'ús del català com a element de cohesió social a la societat catalana davant el retrocés en l'ús de la llengua i els atacs rebuts els darrers 15 anys.

A través d'aquesta campanya es podran veure una sèrie d'entrevistes de vídeo que contraposen els testimonis de 14 personalitats de la política, la cultura, els mitjans de comunicació i la societat civil en general. Quasi una quinzena de noms, escollits d'entre molts altres possibles i disposats a col·laborar, que no van tenir el català com a primera llengua però que l'han adoptat, el comparteixen i n'impulsen l'ús.

Aquests testimonis, d'ideologies i procedències diverses, són l'expresident de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, el diputat d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, el primer tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, l'activista i polític Albano Dante Fachín, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, la ballarina Sol Picó, la religiosa Sor Lucia Caram, la periodista Lídia Heredia, el cantant Santi Balmes, l'actriu i cantant Elena Gadel, l'actriu i cantant Dolo Beltrán, l'actor Lluís Marco, l'arquitecta Benedetta Tagliabue i l'actriu Clara Segura.

Tots ells han enregistrat unes entrevistes que es difondran -contraposades de dues en dues- a través d'una campanya de gran abast a les xarxes socials, per a esperonar l'ús del català, i en la qual parteixen dels seus orígens i les seves experiències. Aquesta acció, amb l'objectiu de reivindicar la defensa de la llengua davant dels atacs institucionals i de carrer que rep, adopta però un estil amable i divertit a partir del joc de diversos antònims, els quals posen en relleu que, independentment del lloc de naixença, de les opcions polítiques, de la religió, de les preferències, de l'edat o de la classe social, el català és i ha d'ésser la llengua comuna de tota la societat, especialment després de les fites assolides.

Mishima, Joan Garriga, Mazoni i La iaia tancaran la campanya en un gran concert a Ciutat Meridiana el 19 de maig

La campanya tindrà un gran acte de tancament amb un concert que es farà el 19 de maig a Barcelona. Aquest espectacle, anomenat 'Fes-te Meridiana. El català, llengua comuna', serà a Ciutat Meridiana, al districte de Nou Barris. Durant tota la tarda i la nit, a l'antic camp de futbol del barri, hi actuaran grups com Mishima, Joan Garriga (La Troba Kung-Fú), La iaia, Mazoni, Koers i Ruc'n'Roll i s'hi faran activitats i tallers. Tot plegat suposarà una programació poc habitual en un barri com aquest, en el qual l'ONG del català fa temps que treballa. Ciutat Meridiana és un barri que es troba lluny de la centralitat barcelonina (tant geogràficament com mediàtica i política), on viuen moltes famílies de classe treballadora amb situacions i orígens diversos i complexos, on hi ha un dèficit important de programació cultural, i on encara cal treballar de valent perquè la llengua catalana sigui la llengua comuna i de cohesió del barri, especialment entre el jovent. Amb aquest concert popular i gratuït, la Plataforma per la Llengua pretén demostrar que amb voluntat política, els recursos necessaris, la complicitat del territori i una proposta prou atractiva, es pot normalitzar lingüísticament qualsevol espai o barri del país.

Situació actual en xifres

A Catalunya, en xifres absolutes, no hi havia hagut mai tants ciutadans amb competència per parlar el català -més del 80% de la població-, i amb una clara tendència de creixement, perquè ja depassen els 6 milions d'habitants. Aquesta dada tan positiva, que en bona part té les seves causes en la política educativa d'immersió lingüística promoguda per la Generalitat de Catalunya i l'oficialitat de la llengua a les institucions i a les empreses, contrasta amb el fet que el català ha perdut com a mínim més de 300.000 parlants habituals en els darrers 15 anys -dels quasi 2.600.000 usuaris del 2003 als 2.270.000 del 2013.

La campanya, que es troba al web www.llenguacomuna.cat, vol reforçar el rol del català com a llengua pròpia de Catalunya i comuna de tots els catalans, vinguin d'on vinguin, pensin com pensin i visquin com visquin. Els testimonis parteixen dels seus orígens i de la seva experiència per reivindicar la necessitat de preservar el patrimoni lingüístic propi i l'ampli consens social al voltant del català assolit d'ençà de la recuperació de les institucions democràtiques.

Des d'aleshores, Catalunya ha apostat per fer del català la llengua d'ús habitual i un element clau per a la inclusió, de la mateixa manera que la immersió lingüística a l'escola suposa una eina fonamental d'igualtat d'oportunitats. Per a la Plataforma per la Llengua, aquest consens social i polític s'ha de preservar i protegir, especialment en un moment com l'actual en què algunes dades sociolingüístiques apunten a un retrocés en l'ús social de la llengua. Per exemple, del 2003 al 2013, el percentatge d'ús habitual de la llengua catalana va caure 10 punts, del 46% al 36%. Així mateix, actualment només 1 de cada 3 consumidors parla habitualment el català en les seves compres a les grans superfícies, i un 36% no ho fa mai; igualment, només 1 de cada 3 persones configuren el seu telèfon mòbil en català. Aquestes són algunes de les dades que preocupen l'ONG, com el fet que a l'Àrea Metropolitana de Barcelona només el 35% dels habitants té el català com a llengua d'ús habitual.

El català, eina d'inclusió social

L'eix discursiu de la campanya queda plasmat en el manifest 'El català, llengua comuna', que reivindica el paper del català com a eix vertebrador de la nostra societat. El text, que ja compta amb l'adhesió d'entitats com el Futbol Club Barcelona, Càritas, SOS Racisme, els sindicats UGT, CCOO i la Intersindical, i la Unió de Federacions Esportives Catalanes, explica que "l'arribada de gent de tot el món ha fet que a Catalunya es parlin avui dia més de 300 llengües", un fet que serveix "per enriquir aquest país", sense oblidar, precisament, que "la defensa del català és la defensa de totes les nostres llengües". El manifest destaca que "volem transmetre la importància que té parlar la llengua del lloc on es viu" i remarca la importància que "el català ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament" al mateix temps que és "una eina d'inclusió social".

Amb la campanya "El català, llengua comuna", l'ONG del català vol agrupar el màxim nombre d'entitats, fundacions, organitzacions i persones a títol individual per a demostrar que el català ens uneix i que contribueix a l'arrelament i a la cohesió. Les entitats i persones que s'hi vulguin adherir ho poden fer al web www.llenguacomuna.cat.

Plataforma per la Llengua, 25 anys!

La campanya "El català, llengua comuna" es llançarà coincidint amb el 25 aniversari de la Plataforma per la Llengua, una entitat fundada el desembre del 1993, que reivindica i promou l'ús del català al mateix temps que defensa la llengua dels atacs i les discriminacions que pateix. Amb més de 16.000 socis, l'ONG del català ha aconseguit canvis socials i lingüístics notables i recentment ha recollit prop de 110.000 adhesions de suport a la campanya "La llengua no es toca. Aturem el 155!" per a denunciar l'intent del govern espanyol d'arraconar el català de l'Administració i suprimir el sistema d'immersió lingüística de l'escola catalana arran de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola.