La Plataforma per la Llengua considera que la sanció disciplinària d'un dia sense sou ni treball a un treballador de Renfe, que va publicar un missatge insultant contra Vicent Marzà (conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport) al  compte de Twitter oficial del servei de Rodalies de Renfe a València (@CercaniasVLC), és insuficient i demostra, novament, la manca de sensibilitat d'aquest servei vers la llengua pròpia dels usuaris.

El mes de febrer passat el treballador de l'entitat pública va titllar Marzà de «pancatalanista» i va assegurar que la política lingüística de la Generalitat es feia «a l'antull d'Escola Valenciana», en referència a l'acord del conseller amb els sindicats perquè el valencià passés a ser un requisit per a treballar al sector públic -com ho és, en tots els casos, el castellà-, acord que desembocaria uns mesos després en l'aprovació del decret d'usos lingüístics de la Generalitat Valenciana, que regula el dret d'ús del valencià de la ciutadania quan es relaciona amb qualsevol organisme públic.

Els detalls de la sanció no s'han fet públics fins aquest juliol, més de tres mesos després que es produís l'incident. Aquesta dilació, juntament amb el fet que es el càstig per al treballador és irrisori, ha provocat la indignació de bona part de l'opinió pública. Des de la Plataforma per la Llengua del País Valencià denunciem que el govern espanyol haja amagat durant mesos la resolució sobre un fet gravíssim, els insults d'un interventor de Renfe a un conseller, amb la voluntat de protegir els qui insulten el valencià i la Generalitat Valenciana, protegint els qui insulten i menyspreen els drets legals dels valencianoparlants.

La Plataforma per la Llengua remarca que el valencià és llengua pròpia al territori valencià i que tots els ciutadans tenen dret a conèixer-la i usar-la oralment i per escrit, tant en les relacions privades com en les relacions amb instàncies públiques. Des de la Plataforma per la Llengua del País Valencià considerem molt greu que els cossos funcionarials protegisquen els membres que vulneren els drets lingüístics dels ciutadans de llengües minoritzades i entén que aquest comportament posa de manifest que capes importants dels servidors públics comparteixen una visió supremacista castellana de l'Estat i dels drets i deures dels ciutadans. A més, el fet d'amagar que se sancionen les males pràctiques fa que la resta de treballadors no estiguen informats de les mesures que es prenen amb qui discrimina els parlants del valencià, fet que augmenta la sensació d'impunitat i permet que aquests comportaments es continuen reproduint.