La campanya té l'origen en l'informe «Quins són els obstacles que impedeixen l'ús del català a la justícia?» que ha fet públic l'ONG del català. El document exposa com a principals inconvenients:

1. El fet que, d'entrada, el requisit lingüístic no es té en compte per al personal de justícia que ve a treballar a Catalunya i fa que es deixi de treballar en català.
2. La llengua per defecte de les actuacions judicials és el castellà i la llengua que s'utilitza a les oficines judicials respon únicament a la voluntat del personal que hi treballa i no a la del ciutadà que s'hi adreça. A més, s'ha creat una inèrcia, un cercle viciós, que fa que les persones que es dirigeixen a la justícia tinguin la consciència que en la tasca professional han d'actuar en castellà.
3. Els materials de treball, ja a la universitat, són en castellà i això fa que el jurista es familiaritzi i s'habituï a treballar amb terminologia jurídica en aquesta llengua. El lliurament de l'examen d'accés a l'advocacia és per defecte en castellà i qui la vulgui en català l'ha de sol·licitar expressament. I ha de ser la Generalitat qui pagui el cost de la traducció d'aquest examen.
4. Els poders judicials de l'estat, com el Tribunal Suprem, el Consell Superior del Poder Judicial, l'Audiència Nacional o el Tribunal Constitucional funcionen només en castellà i cal que les parts afectades s'adaptin a les exigències de l'Administració.
5. En el marc internacional, els convenis fan que un certificat d'un altre país que no vingui en castellà «se devolverá immediatamente». Això passa excepte si hi ha un conveni pel qual s'accepta una altra llengua, com passa amb Portugal. En aquest cas, ens trobem en l'escenari que l'administració de justícia espanyola està obligada a acceptar un document en portuguès i, al mateix temps, a rebutjar-ne un en català.
6. L'Estat també incompleix els advertiments que el Consell d'Europa ha fet, de manera reiterada, en què li demana que compleixi la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la CELRoM i es nega, sistemàticament, a modificar la Llei orgànica del poder judicial per garantir l'oficialitat del català en l'àmbit de la justícia.
7. El govern espanyol no reacciona per canviar la situació, sinó tot el contrari. Tant en l'anterior legislatura com en l'actual ha votat en contra de modificar el marc jurídic desigual per fer que el català sigui un requisit per treballar on és llengua oficial.

Tot això porta a una situació de "mort clínica del català" a la justícia, segons ha assegurat el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder. L'exemple més gràfic d'aquesta situació és el nombre de sentències en llengua catalana "és només del 8,4% de totes les que es van emetre l'any 2015". El 2006 més del 18% de les sentències eren en català, fet que certifica una caiguda any rere any.

Segons Òscar Escuder, "fa quinze anys que l'Estat espanyol es va adherir a la CELRoM, que és una adhesió voluntària, i no ha fet moviments per complir-la». Escuder també ha recordat que, segons un estudi del Departament de Justícia, "el 75% dels advocats que utilitzen el català declaren que alguna vegada se'ls ha suggerit que  canviïn al castellà i des d'una posició de superioritat".

El president de l'ONG del català ha posat l'exemple del Canadà on en qualsevol punt del territori, els judicis funcionen en la llengua que tria l'acusat. Si l'acusat vol un judici en francès té dret a la tramitació del procediment i realització del judici en francès. Si es nomena un tribunat popular, tots els membres han de parlar francès. "Us imagineu tenir un dret així pel català a Albacete? Doncs de moment no el tenim ni on el català és oficial", ha dit.

Una sentència condemnatòria

La campanya «La Justícia, en català!» es concentra en un espai web www.justiciaencatala.cat que té un triple objectiu. Per una banda, vol sensibilitzar la població de la situació que pateix la nostra llengua davant el poder judicial. Per això, s'exposen tres vídeos amb testimonis de persones que han patit alguna vulneració dels seus drets lingüístics. D'altra banda, la ciutadania i, en especial els professionals de la justícia, hi poden trobar informació rellevant com els drets lingüístics davant la justícia i per saber com actuar si pateix un cas de discriminació, a banda d'un grapat d'enllaços d'ajuda per saber-ne més.

Finalment, la part principal de la campanya focalitza en una simulació d'una sentència en què un tribunal condemna l'Estat espanyol, el Consell General del Poder Judicial i les administracions públiques amb competències en el món jurídic, així com els operadors jurídics (notaris, registradors, col·legis d'advocats i procuradors) com a culpables de la precarietat de l'ús de la llengua catalana i de la discriminació que pateix en l'àmbit judicial. Se'ls imposa que compleixin les recomanacions fetes per part del Consell d'Europa per tal d'aplicar la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i que s'exigeixi el requisit lingüístic per als jutges, lletrats de l'Estat i fiscals que exerceixin als territoris de domini lingüístic català. El text també demana que es garanteixin els drets lingüístics dels usuaris i professionals que es dirigeixen a la Justícia i, per aquest motiu, demanem a tots els operadors jurídics que s'hi impliquin, que posin a l'abast dels ciutadans els recursos humans i pressupostaris i les eines necessàries per revertir aquesta situació, amb especial atenció́ a les universitats i els col·legis professionals.

Els usuaris que ho desitgin poden enviar aquesta simulació de sentència al Consell General del Poder Judicial. Des de l'ONG del català confiem en què l'òrgan judicial rebi milers de correus ja que se'n constata la nul·la voluntat d'admetre aquest problema i posar-hi remei.

El portal www.justiciaencatala.cat també mostra diversos vídeos amb testimonis que han patit algun tipus de discriminació lingüística quan s'han dirigit a la justícia. És el cas, per exemple, d'una dona a qui van vetar parlar en català en un jutjat d'Igualada, el d'una regidora a l'Ajuntament de València a qui es va endarrerir una declaració per buscar un traductor perquè volia declarar en català i el d'un ciutadà que va demanar un imprès en català i ni els professionals de la justícia sabien que existia.

Aquesta campanya compta amb el suport del Consell de l'Advocacia de Catalunya, del Departament de Justícia i de l'Associació de Juristes per la Llengua.