Jo, Ramon Llull és una docuficció que combina l'apassionant vida de Ramon Llull -amb un tractament de TV movie- i el món medieval que li va tocar viure -amb un tractament documental. Jordi Bosch interpreta un Llull ancià que fa un repàs de la seva vida entre cristians i musulmans per demostrar al papa les seves raons. Paral·lelament, el periodista Toni Tortajada ens porta pels escenaris reals de l'època de Llull i entrevista els principals experts en el que és considerat el primer català universal i pare de la literatura catalana. D'aquesta manera coneixem la vida i el pensament de Llull i també descobrim la Mediterrània medieval on va viure.
Sinopsi
Als 30 anys, Ramon Llull viu una transformació profunda que li fa abandonar la vida dissoluta que portava; decideix seguir els passos de Sant Francesc d'Assís, vestir-se amb un simple drap i dedicar la seva vida a escriure "el millor llibre del món", que serveixi per convertir els infidels. En aquella època, els regnes cristians, esperonats pel papa, intentaven recuperar les terres ocupades pels musulmans a través de les croades, com fou el cas de la conquesta de València per part de catalans i aragonesos.
Un cop convertit, Ramon Llull es va dedicar a l'estudi i a l'escriptura dels primers llibres. La inspiració, però, li va arribar a la muntanya de Randa, en l'episodi conegut com "la il·luminació de Randa" en què, segons la seva autobiografia, Déu el va il·luminar. Ara sí, ja està a punt per a la seva gran obra: l'"Ars". Quan Llull comença a escriure, el llatí és la llengua de referència i els monestirs, els dipositaris del coneixement. Però el món canvia: els laics i les universitats emergeixen en el món de la cultura. Ramon Llull començarà a utilitzar el català (a part de l'occità i l'àrab) per escriure les seves obres. Amb l'"Ars" acabada, Ramon Llull comença una feina intensa de diplomàcia internacional per convèncer reis i papes d'ajudar-lo en la seva missió. L'objectiu internacional de Llull no és fàcil. Per poder arribar a papes i reis, ha de moure's entre els equilibris geoestratègics i de poder que hi ha entre els estats medievals europeus i el poder eclesiàstic. Un bon exemple és el final dels papes italians i l'inici d'una era papal sota la influència del papes francesos d'Avinyó. Al final, podrà presentar-se davant del papa Climent V i els seus cardenals, que li aprovaran el projecte de construir monestirs per ensenyar la llengua dels infidels als monjos missioners.
En l'escena final es veu com Llull i Simó de Puigcerdà són a Tunis debatent tranquil·lament amb els savis musulmans i disposats a escriure plegats, novament, el "millor llibre del món".
