El tinent d'alcalde de Gata de Gorgos, Jaume Monfort, regidor de Junts per Gata, ha denunciat el tracte discriminatori que va patir per part d'uns agents de la Guàrdia Civil en aquest municipi de la Marina Alta pel fet d'adreçar-se'ls en valencià. Els fets van succeir el passat 6 de desembre i el tinent d'alcalde s'ha assabentat recentment que la Guàrdia Civil ha obert una nota interna en la qual figura el seu nom.
Segons el regidor, que és, a més, secretari general de Podem Gata, aquell dia estava dinant amb la seua família en una cafeteria de la localitat. «Al lloc va arribar una patrulla de la Guàrdia Civil que va estacionar el seu vehicle en una cantonada on l'aparcament està prohibit i clarament indicat, ja que l'estacionament en eixe punt dificulta el trànsit a la resta de vehicles». Com a regidor de Desenvolupament Urbanístic Sostenible, Monfort va considerar oportú indicar-los que estaven realitzant una «acció antireglamentària», i així ho va dir als agents, als quals va indicar que canviaren l'emplaçament del seu vehicle a alguna de les places de pàrquing disponibles.
L'edil de Gata assegura que va parlar als guàrdies en la seua llengua natural, que és el valencià. La resposta d'un dels guàrdies civils va ser: «parla'ns en espanyol. La Constitució no ens obliga a entendre't en valencià». Un dels agents va eixir de l'establiment i va canviar d'ubicació el vehicle; després, va tornar a la cafeteria i es va adreçar de nou al tinent d'alcalde, a qui va preguntar sarcàsticament si «el señorito» estava satisfet.
El portaveu de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, considera que «parlar en valencià a un agent de l'autoritat no constitueix cap manca de respecte. Els funcionaris són servidors públics i han de respectar els drets lingüístics dels ciutadans. En el cas de la conversa breu de Gata de Gorgos no es pot al·legar cap desconeixement de paraules valencianes. Uns guàrdies civils han actuat amb prejudici i menyspreu del valencià. Des de la Plataforma per la Llengua demanem a tots els cossos de seguretat de l'Estat i a la Guàrdia Civil, en tant que funcionaris, respecte per les llengües de l'Estat Espanyol».
La Plataforma per la Llengua ja s'ha posat en contacte amb el regidor per oferir-li suport i conèixer el cas en més detall. L'ONG del català recull des del 2007 els casos de discriminació lingüística a les administracions espanyoles. El recull serveix per denunciar els continus incompliments tant de la normativa lingüística vigent a l'Estat com de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, signada i ratificada per Espanya i, per tant, d'obligat compliment. En aquest sentit, Carceller ha recordat que «el Consell de Ministres del Consell d'Europa, en les seues darreres recomanacions, ja advertí Espanya que cal prendre mesures per assegurar que l'administració central de l'Estat dispose de personal que puga atendre els ciutadans en la llengua pròpia del seu territori. El cas de Gata és un exemple més de l'escassa voluntat de revertir aquesta situació de discriminació institucionalitzada».
De fet, els diferents partits que governen Espanya han mantingut sempre una actitud negacionista envers aquesta realitat incontestable. En el debat sobre discriminació lingüística que es va celebrar el passat mes de març a la Comissió de Llibertats Civils Justícia i Assumptes Interiors del Parlament Europeu, diversos eurodiputats van presentar els casos de discriminació denunciats en l'informe de la Plataforma per la Llengua. En aquesta situació, l'exministre espanyol de justícia socialista Juan Fernando López Aguilar va negar que hi hagueren casos de discriminació lingüística contra el català dins dels cossos jurídics i policials a l'Estat espanyol i va afirmar que «des de fa 30 anys el pluralisme lingüístic a Espanya està establert, consolidat i protegit», en una clara manca de respecte cap a les persones que han patit aquestes situacions.
