A grans trets es pot constatar una situació encara prou negativa pel que fa a la situació normal de la llengua catalana. Els resultats obtinguts confirmen el camí que encara resta per recórrer en aquest camp per tal d'arribar a una plena normalització de la llengua catalana en la publicitat de Barcelona. De l'estudi en destaquem els següents punts: Només un 31% dels anuncis als opis són en català mentre els anuncis on l'espanyol és present signifiquen més d'un 55%. . Pel que fa a la publicitat privada el català és present només en un 20% dels anuncis, mentre l'espanyol ho és en més d'un 63%. Per contra, en el sector públic, el català representa pràcticament el 100% dels anuncis. · Tanmateix, respecte a dades anteriors (1997 i 1999), tot i que els paràmetres anteriors d'observació se centraven en una sola tongada, hi ha hagut un increment d'un 70% dels anuncis en català; increment que a més ha estat progressiu; 18,3 % el 1997, 22 % 1999 i 31,2 % el 2002-2003; de manera que malgrat tot es confirma una clara tendència en l'increment del català en aquest àmbit; cosa que fa necessari que les empreses se sumin a aquesta tendència. · Per sectors, cal remarcar que és ben present en anuncis de centres comercials, cooperació, alimentació, pàgines grogues, begudes, línies aèries, telefonia... però és totalment absent en anuncis de pel·lícules i productes audiovisuals, roba interior, premsa, automòbils i perfums. Pel que fa al sector públic, tots els estaments, llevat del Govern espanyol, s'anuncien en català. Des de la Plataforma per la Llengua creiem que cal una millora i reactivació de la presència de la Llengua catalana en el món de la publicitat al carrer. Això passa perquè totes les parts implicades prenguin responsabilitats, tant les empreses anunciadores, com els intermediaris publicitaris, com les administracions, especialment a nivell del Parlament, la Generalitat, i l'Ajuntament de Barcelona. En aquests darrers casos les mesures haurien d'ésser tant informatives per als anunciants i empreses publicitàries, com normatives. En el cas concret dels opis, dependents del mobiliari urbà de l'Ajuntament de Barcelona, és aquest organisme qui hauria de fixar els mínims de presència lingüística del català per tal d'accedir a la possibilitat de fer ús d'aquest mobiliari. A més a més aquesta responsabilitat recau directament a l'Ajuntament de Barcelona (a més de la Generalitat) d'acord amb la Llei 1/1998 de Política Lingüística en l'article 35 punt 2, on els locals han d'afavorir, estimular i fomentar l'ús del català en la publicitat, especialment en la via pública