La primera idea era fer una aproximació a les obres de la Mercè Rodoreda, aprofitant que a tots ens havia cridat l'atenció el retrat amb aires de grafit que havíem vist als murs del carrer Numància. Però les preferències semblaven unes altres: "és que potser ens agradaria més alguna cosa de ciència-ficció", comentaven en Shenjian, la Laraib i la Shenyi. Així doncs, i tenint molt clar que no hi ha res millor que escollir la lectura en llibertat, ens vam encaminar cap a la biblioteca sense fixar lectures predeterminades. Aquesta vegada, vam triar la biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver, al barri de Sant Antoni, l'edifici de la qual ja mereix tota una visita per si mateix. Mentre recorríem les estanteries plenes de llibres, anava pensant en obres de ciència-ficció que m'haguessin agradat. De cop i volta, em va venir a la memòria la inoblidable Mecanoscrit del segon origen, del Manuel de Pedrolo. L'havia llegit a l'escola, a la mateixa edat, si fa no fa, que tenen ara la Shenyi, la Laraib i en Shenjian. Només va ser apuntar el títol que la Laraib va exclamar, tota entusiasmada, que ella ja se l'havia llegit i que li havia agradat molt. Els elogis cap a l'obra van fer que la Shenyi s'hi interessés de seguida i, malgrat que només hi havia una versió d'aprenentatge, se la va voler endur tant sí com no. En Shenjian es va decantar per un recull de narracions protagonitzades per en Sherlock Holmes, i la resta d'obres escollides van ser novel·les de ciència-ficció de nova fornada, totes elles ben poblades de fades i unicorns. I així, amb les mans plenes de llibres i satisfets per la tria que havíem fet, vam acabar la jornada tot assaborint una orxata mentre contemplàvem, ara ja com vells barcelonins experimentats, les obres de remodelació del mercat de Sant Antoni, que sota la llum d'agost semblava un edifici màgic.
L'endemà, a primera hora, rebia un whatsapp. Era la Shenyi dient que "el mecanoscrit" li havia agradat tant, i que es volia llegir, sens falta, la versió íntegra. Sens dubte, una bona notícia. I llavors vaig pensar que un bon llibre sempre et porta a un altre llibre, i que el moment de descobrir les obres d'aquella Mercè Rodoreda que semblava observar-nos pacientment des de les parets d'aquell solar, tard o d'hora, també arribaria.
