La primera va ser el 26 de maig al Teatre Poliorama. Una desena de dones pakistaneses que participen en un grup de conversa,  juntament amb dinamitzadores i voluntàries de Plataforma per la Llengua, van assistir a la representació de l'obra "El florido pensil (nenes)". Es tracta d'una recreació del sistema educatiu de la postguerra espanyola, identificat amb la ideologia nacionalcatòlica franquista, que emprava una metodologia basada en el dogmatisme, la imposició d'una fèrria disciplina i l'adquisició dels coneixements mitjançant la memorització.  L'obra relata la història de cinc nenes, sotmeses a aquest model educatiu, en què el seu únic i possible destí era el matrimoni i les tasques domèstiques. 

El treball excel·lent de les actrius i el to humorístic i irònic de l'obra no amaguen gens ni mica la duresa d'aquella etapa de la dictadura franquista que va patir la joventut d'aquella època. Per a les persones que es van inscriure en aquesta sortida va ser una bona experiència. Per a les que ho van viure, un retorn al passat des del present; per  a les que no ho havien viscut,  una veritable lliçó d'història.

La segons sortida es va fer el dijous 16 de juny. Un grup de dones de l'associació catalana-pakistanesa ACESOP, juntament amb voluntàries de Plataforma per la Llengua i alguna component  de parella lingüística van assistir a la ruta literària "Pels camins de Joan Brossa", a càrrec de la Fundació Joan Brossa. 

Guiades per les aclaridores explicacions de la Judith Barnés (F. Joan Brossa) van poder  resseguir la petjada del poeta  per diversos indrets de Barcelona. La ruta es va iniciar al MACBA, on es troba tot el fons artístic del poeta, i va acabar a l'espai La Seca. Pel camí hi havia diversos punts d'aturada: a la plaça Nova (Catedral), a les botigues "El ingenio" i "El rei de la màgia", i al desaparegut  Espai  Escènic Joan Brossa del carrer Allada-Vermell, amb les contínues explicacions de la Judith Barnés i les intervencions de les participants.

El recorregut va servir per constatar que, per sobre de tot, Joan Brossa es considerava un poeta, fent poesia a partir de diferents gèneres: poesia literària, escènica, visual, urbana... Com a  exemple d'això,  a la plaça Nova, davant la muralla romana, s'hi descobria un poema visual: set grans lletres de bronze i alumini, clavades a terra, que componen la paraula Barcino, origen de la Barcelona actual, però  que cadascuna constitueix una peça d'art en si mateixa; tot un homenatge que ret l'artista al nom romà de Barcelona.

Va ser un petit viatge pel món, viscut a peu de carrer, enmig del brogit de la ciutat tan diversa i canviant, tot fent honor a les paraules del seu admirat Leopold Fregoli: "L'art és vida i la vida és transformació."

Ambdues sortides han estat possibles gràcies a la col·laboració del Teatre Poliorama, i al conveni que han signat enguany la Plataforma per la Llengua i la Fundació Joan Brossa.