Fou una de les cares públiques, llavors amb una gran projecció dins l'alpinisme català, que es va mullar per la llengua i les reivindicacions de la Plataforma per la Llengua. I aquest compromís no es va acabar aquí. Fins i tot, vint anys després, no va dubtar gens ni mica en participar en l'acte d'homenatge a l'ànima de l'organització, Martí Gasull, al Teatre Nacional de Catalunya.
 
Des de la nostra organització voldríem expressar el condol a la família i la gran pèrdua que significa la mort de Nil Bohigas, no només com a referent de l'alpinisme català, sinó com a persona oberta, implicada i disposada.
 
Aquestes varen ser les seves paraules en l'homenatge per la mort de Martí Gasull, el 15 de gener del 2013, al Teatre Nacional:
 
"Igual que passa amb les persones, costa molts anys conèixer les muntanyes. Els seus secrets sorpreses i recompenses mouen els alpinistes a seguir intentant reptes impossibles. No se m'acut millor exemple de tot això que les meves expedicions a l'Everest. L'any 1988 vaig aconseguir fer el cim. Aquest va ser el meu gran moment d'eufòria precedit de moltes frustracions que m'hi podien haver fet renunciar. Però només van aconseguir de fer més gros el repte de tornar-hi.  Al 1988 era la tercera vegada que ho intentava. La primera, cap dels membres de l'expedició no vam assolir el cim. Dos anys més tard hi vam tornar. I semblava que ho aconseguiríem. Però no hi podíem arribar tots. Alguns de nosaltres hi vam haver de renunciar perquè d'altres, els primers catalans a l'Everest, hi arribessin i plantessin una senyera. Per a un alpinista, renunciar a un cim quan et sembla que el temps a tocar, representa una gran frustració,  que has d'acceptar per molt tossut que siguis. L'alpinisme, com quasi tot, és un procés, un aprenentatge pràctic i dur, que no es pot fer sense tenir-ne moltes ganes. I si a sobre tens el peus plans, com és el cas d'el Martí, encara n'has de tenir més. El Martí era un exemple; un exemple a seguir per a tot alpinista quan li sembla que no pot culminar el seu propi cim; un exemple d'esforç físic i mental, de passió, d'empenta... El Martí no només defensava la llengua. Es defensava a si mateix. Defensava el seu cos i la seva ment demostrant-nos i demostrant-se a si mateix que no hi ha muntanya tan alta que no es pugui pujar si tens paciència i voluntat."
 
Aquell mateix dia, ell mateix es va presentar com "un amant de les muntanyes". Gràcies Nil!