L'expedició va ser formada per cinc voluntaris de la Plataforma per la llengua que acompanyaven en Carles Belda i la seva màquina d'inflar la glosa: l'acordió. L'objectiu era portar la cançó improvisada en català a l'interior d'aquell recinte i fer-ho de manera que els joves ho visquessin, sense espectadors, perquè tant la llengua com la glosa són mitjans de comunicació i no té gaire sentit si només hi ha una persona que canta o parla sola.
Per als qui no ho sabeu, aquest centre és un lloc on s'executen mesures d'internament fermes i cautelars per a menors d'edat. Això vol dir que els usuaris d'aquestes instal·lacions són joves que es troben enmig d'un procés d'integració social que els ha d'aportar noves maneres de relacionar-se en societat. És per això que el coneixement de la llengua pot ser la clau de volta per percebre la realitat social d'una forma diferent.
El resultat d'aquesta jornada va ser recollir vuit versos en català improvisats pels joves i descobrir més d'un poeta amagat entre els adolescents.