Des de la Plataforma per la Llengua creiem que els canvis que es proposen en el projecte de modificació no garanteixen suficientment la disponibilitat d'una oferta cinematogràfica accessible en llengua catalana, i remarquem les següents valoracions:

• Considerem que l'objectiu esmentat en la proposta de modificació d'assolir "un nivell de consum equilibrat amb els altres sectors culturals i de la comunicació", és un referent imprecís i, fins i tot, erroni, ja que en molts d'aquests sectors l'oferta en català és encara molt escassa i desigual (televisió, món editorial, etc.). 
• És del tot improcedent i inacceptable que les previsions de la Llei pivotin sobre el consum. Si no hi ha oferta de cinema doblat o subtitulat en llengua catalana o si l'oferta és manifestament insuficient, com fa tants anys i com ara, és pràcticament impossible que hi hagi o que augmenti el consum de cinema en català.
• A més, des de la Plataforma per la Llengua considerem que si la llei no estableix en el seu redactat -independentment dels acords amb la indústria i del reglament-, obligacions concretes i ambicioses, no es podrà arribar mai a la llibertat de tria dels espectadors. Cal recordar que arran del Conveni, signat el 2011, entre el Departament de Cultura, el Gremid'Empresaris de Cinemes de CatalunyaiFEDICINE, l'oferta de cinema en català ha augmentat només un irrisori 1,7% en 2 anys (el 2010 era un 3% i el 2012 va ser un 4,69%). Aquest resultat tan residual, i més de 10 anys d'intents frustrats d'acords amb la indústria, ens porten a considerar que els acords previstos i, així mateix, la relegació de les obligacions a un reglament que encara s'ha d'aprovar (en aquest cas per part del Govern), no ofereixen garanties de millora pel cinema en català.
• Convé, també, remarcar que la protecció lingüística en l'àmbit del cinema no és exclusiva de Catalunya sinó ben al contrari, i que en comunitats lingüístiques comparables a la nostra (amb tants o menys parlants que el català) com el Quebec, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Eslovènia, Dinamarca, Suïssa o Bèlgica, ja existeixen lleis i mesures polítiques que regulen les versions lingüístiques al cinema, i estableixen l'obligatorietat de traduir les obres cinematogràfiques en les llengües pròpies i oficials (vegeu l'estudi de la Plataforma per la Llengua respecte a aquesta qüestió).
• Paral·lelament, la Plataforma per la Llengua ha engegat una campanya informativa i de sensibilització sobre la situació actual del cinema en català, i per reclamar sobretot a les grans productores nord americanes l'augment de l'oferta de pel·lícules en català (www.elcatalaalcinema.cat). Així mateix, a través d'aquest mateix web, hem engegat un concurs fins al 8 d'agost, en el que els participants poden enviar les frases cinèfiles preferides en català.

La Plataforma per la Llengua continuarà  estudiant  la legislació que ha de regular el català al cinema a Catalunya, i fent propostes per garantir els drets dels ciutadans.