Avui fa justament 3 anys de la finalització del termini d'adaptació a les grans empreses a la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya que introduïa l'equiparació del català al castellà en l'àmbit de l'etiquetatge, bo i establint la presència de la llengua catalana en les dades obligatòries dels productes distribuïts a Catalunya de la mateixa manera que des de fa molts anys és obligatori el castellà. Però, malauradament, 3 anys després el català encara és lluny de la normalització en aquest àmbit i segons un informe realitzat de la Plataforma per la Llengua l'any 2012 tan sols el 6% dels productes aplicaven el Codi de consum; dada que l'organització calcula que no ha variat gaire a data d'avui. Podeu veure'n com està la situació actual en aquest article publicat el novembre passat:
A totes les comunitats lingüístiques europees de les dimensions de la catalana, la llengua corresponent és sempre obligatòria en l'etiquetatge. El cas català és únic, atès que es permet l'incompliment legal de la normativa i encara no s'ha tramitat cap de les denúncies presentades, cosa que sí que succeeix per al castellà.
Mentrestant el govern espanyol incrementa la normativa impositiva del castellà amb la modificació de la Llei de consum del 2007: https://www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/2484
