Nascut a Barcelona el 1941, Joaquim Romaguera estudià a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, i muntà els cineclubs Condal, Layetano i Club Fòrum Cinematogràfic amb Jos Oliver, amb qui també dirigí la revista "Otro cine" (1966-67). Romaguera fou prolífic en la creació de més cineclubs, seminaris, grups de recerca, llibreries i revistes relacionades amb el món del cinema. Treballà a l'Editorial Labor i a l'Editorial Gustavo Gili (1974-1993).
El 1999 entrà a treballar com a historiador i documentalista cinematogràfic a BTV-Barcelona Televisió. Ocupà diversos càrrecs en congressos i confederacions de cinema. Joaquim Romaguera havia col·laborat a desenes de diaris i revistes com a historiador i especialista en cinema. Hi destaquem els diaris Avui i Diari de Barcelona, i les revistes Imagen y sonido, Pel·lícula, L'Avenç o Revista de Catalunya. També dirigí diversos volums d'annals i actes referents a la cinematografia.
Romaguera, que a més de la passió pel cinema també tenia la del jazz, ha publicat una quinzena llarga de llibres, en català i en castellà, sempre amb aquell impuls i il·lusió del bon investigador. Entre aquestes publicacions ressaltem el Diccionario de actores/actrices (1973), La Historia y el Cine (1983), juntament amb Esteve Riambau, Catàleg de films disponibles parlats o retolats en català (1982 i 1987, en dos volums), El patrimoni cinematogràfic a Catalunya (1995), que en fou editor, Tísner l'escenògraf. Teatre, cinema, televisió, publicitat (1995), Magí Murià, periodista i cineasta. "Memòries d'un exiliat, 1939-1948" (2002) i Història del cinema a Girona i comarques (2004). El darrer llibre que ha publicat com a director era el Diccionari del cinema a Catalunya (Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2005), una eina utilíssima i bàsica per entendre la cinematografia a casa nostra i que, segons Riambau, Romaguera el considerava com el cim de la seva obra. Romaguera també deixa algun treball inèdit, com El primer cinema parlat en català a Barcelona. Vers l'any 2000, Joaquim Romaguera es posà en contacte amb la Plataforma per la Llengua gràcies a l'amic comú (i membre del Consell Consultiu de l'entitat) Josep Maria López i Llaví. Es creà la Comissió de cinema, des d'on treballava intensament, i juntament amb Josep Maria López i Llaví i Carles Còdol elaboraren l'informe Conclusions del treball sobre cinema i llengua catalana (2003).
El seu col·lega i amic Esteve Riambau diu que Romaguera era "defensor de com a mínim dues causes perdudes: els formats alternatius [el cinema] (?) i el cinema en català" (Avui, 7-IX-2006), una opinió que no compartim des de la Plataforma. Sense Joaquim Romaguera i molts altres, ara no tindríem ni estudis ni una mínima infrastructura de cinematografia catalana. Enyorarem molt la persona i el mestratge de Joaquim Romaguera, i continuarem la seva obra de fidelitat a la llengua i al cinema en català.
