Fa quatre anys, el 2009, vam fer el primer cine-pícnic a la platja d'Arenys. Buscàvem fer alguna cosa més informal que les presentacions de llibres que fem habitualment i, al mateix temps, que fos atractiva per a gent que habitualment no venia als nostres actes. Parlant entre els companys d'Arenys se'ns va ocórrer fer cinema a l'aire lliure, com es feia al fossar del castell de Montjuïc. I quin lloc millor per a fer-ho que a la platja, aprofitant la bonança del temps?

Vam parlar amb l'ajuntament i els hi va semblar bé la idea i col·laborar amb nosaltres. Per fer els pals que havien d'aguantar la pantalla vam aprofitar unes travesses que tenien uns companys que estaven fent obres a casa seva  i vam buscar a Internet empreses que es dediquessin a fer passis de pel·lícules a l'aire lliure.

Vam dissenyar uns cartells i els vam penjar a les cartelleres del poble. Passaríem tres pel·lícules durant tres dimarts del mes de juliol.

El primer dia estàvem força nerviosos! No sabíem quina podia ser la resposta de la gent i ens feia por que fóssim quatre gats. Quan va arribar l'hora de començar, a les deu del vespre, hi havia força gent, que s'asseia com un ventall davant de la pantalla i portava entrepans i begudes; alguns seien en una guingueta que hi havia al costat i que va aprofitar per col·locar més taules i cadires. Fent un capmàs hi havia ben bé tres-centes o quatre-centes persones i el mateix va passar els següents dies.

Ara, quatre anys després, podem dir que el Cíne-pícnic d'Arenys de Mar és un clàssic de l'estiu arenyenc. A quarts de nou (la pel·lícula comença a les deu) ja comença a arribar la gent per agafar un bon lloc i la corrua de gent no para fins a la mateixa hora de començar.

La guingueta ja no hi és, però l'espai que ocupava s'omple de gent i el públic arriba cada cop més lluny. Calculem que la mitjana d'assistència per sessió està al voltant de les mil persones! I ja no porten només entrepans i begudes. Hi ha qui para taula amb plats i menjar cuinat i fins i tot hem vist ampolles de cava i copes!

Quan acaba una pel·lícula se'ns acosta gent preguntant quina serà la que passarem la setmana següent i els hi sap greu quan els hi diem que aquest any ja s'ha acabat i que hauran d'esperar fins l'any que ve.

Tot això demostra que el cinema en català sí que té públic i que si l'oferta és interessant la gent respon. Esperem que les distribuïdores se n'adonin i que l'oferta de pel·lícules en català al cinema correspongui realment al potencial que té.