Tots frisàvem perquè arribés diumenge. Alguns dels voluntaris no havien presenciat mai les "torres humanes" en directe, per a ells, seria la primera vegada. Aquell diumenge seria l'ocasió perfecta. I pel que fa als que ja havíem vist actuacions castelleres en altres ocasions, estàvem igual d'impacients, ja que és una activitat que mai et deixa indiferent. Quan veus que l'anxaneta puja i puja i aixeca la mà, sembla que toqui el cel! I la gent aplaudeix i tothom crida: força, ànims, molt bé, vinga va!

La Plataforma per la Llengua ens va distribuir uns còmics on s'il·lustrava el món casteller, les diverses posicions i els tipus de castells. Tot presenciant com aquelles torres humanes s'alçaven sense por, l'Òscar i la Marta, dos castellers de la colla de Sagrada Família, ens van fer una explicació exhaustiva dels castells i també del rerefons; perquè una diada no és només el castell, la torre o el pilar que veu la gent, sinó que també són els assajos, la complicitat i la confiança entre els membres de la colla, el fet de caure i tornar-se a aixecar, l'energia i el bon humor, en fi... cada colla és una família. Vam estar encantats de rebre la seva explicació i no ens vam poder estar de fer-los quatre preguntes, teníem curiositat i volíem saber més coses d'aquell món tan fascinant.

Els voluntaris hem gaudit moltíssim d'aquest dia, des del primer moment de la diada fins a l'últim. Tot ha començat quan hem arribat a la Sagrada Família i hem vist l'ambient casteller: gent de totes les edats, rialles, mocadors, camises i pantalons blancs. Els castellers es començaven a enfaixar tranquil·lament amb el so de les gralles de fons i un sol espatarrant. Faixes amunt, faixes avall! Allò anava de debò. Per acabar de passar un bon diumenge, ens hem assegut a una terrassa i hem demanat alguna cosa per fer passar la set mentre comentàvem la jugada. Quan el cambrer ens ha portat les begudes, hem brindat amb el lema dels castellers: força, equilibri, valor i seny! A tots se'ns ha escapat un somriure.

 

 

Sandra Puig Figueras