Ja vaig veure que la cosa estava en fase de proves perquè ben bé la meitat dels casos la màquina no acabava de rutllar (o els usuaris no ho feien prou bé) i que calia passar per la cabina d'un altre policia que acabava de fer l'ullada al passaport. Vet ací que jo, o la màquina, no ens en vam sortir i em van fer passar a la taquilla del policia corresponent. Educadament li vaig dir "Bon dia" i li vaig donar el passaport. Llavors em va demanar (sempre en castellà) si li podia dir el número de DNI. I jo li vaig dir, naturalment en la meva llengua. Per sorpresa meva em va dir que li digués en castellà. Jo m'hi vaig negar fent ús del meu dret reconegut a la llei. Em va exigir que li digués en castellà. Li vaig dir que en tot cas li podia escriure els números. Vaig treure paper i bolígraf i li vaig escriure el número. Però no ho va voler. Ell es va aixecar de sobte i va cridar "cerrarlo todo". El "todo" es referia a tots els controls automàtics. Va marxar i va anar a cercar uns quants companys policies, entre ells un de grossot amb fort accent gallec, que pel que després em van dir, és prou conegut en aquests casos, amb altes dosis d'intimidació i de blastomar al personal. (Autor: Bernat Gasull) [segueix llegint]