Cada llengua atresora la seva manera única de concebre la realitat. Cada llengua que mor, doncs, representa un empobriment per a la humanitat sencera. I, malgrat tot, en els darrers anys, hi ha moltes llengües que han desaparegut del planeta sense fer soroll ni deixar rastre: el judeoprovençal, el catawba, el dàlmata, l'ubick, el kamassià, el yaghan... Els esforços lingüicides de molts estats per uniformitzar el paisatge en favor de la llengua d'estat i en detriment de la diversitat lingüística han donat i donen, doncs, el seu fruit. Els catalans, per sort, encara podem decidir quin serà el futur de la nostra llengua. Però si deixem que els altres decideixin per nosaltres la profecia es farà realitat.
A cremallengua, de Joan-Lluís Lluís, és un elogi de la diversitat lingüística. Amb les seves cròniques breus publicades a la revista Presència,
sempre amenes i accessibles al lector no especialitzat, l'autor ens
mostra l'enorme valor de la riquesa de les llengües del món i dóna veu a
les llengües en perill d'extinció que els intents d'uniformització
lingüística volen relegar al silenci.
Joan-Lluís Lluís va
néixer a Perpinyà l'any 1963 i actualment viu en un petit poble al
sud-oest d'aquesta ciutat anomenat Terrats. Va estudiar Història de
l'Art a la Universitat de Montpeller. Ha estat periodista a El Punt i
actualment col·labora a les revistes Presència, Enderrock i L'Avenç. Ha
publicat diverses novel·les i assaigs, guardonats amb premis com el Joan
Crexells, el premi de la Crítica Serra d'Or i el Joan Coromines de la
Coordinadora d'Associacions per la Llengua.
«El missatge de fons de Joan-Lluís Lluís
és prou clar: permetre o facilitar la mort d'un idioma és un crim d'una
magnitud considerable que, tanmateix, no es castiga enlloc. Segurament
perquè els criminals més grans, en aquest cas, solen ser els que
s'autoatorguen l'autoritat de legislar sobre els drets lingüístics dels
seus ciutadans amb una impunitat absoluta.» (Del pròleg de Matthew Tree).
«Sé
que molts catalans que es posen a parlar espanyol ho fan per bona
educació. Però la bona educació és més important que la pròpia
identitat? Acceptarem de deixar desaparèixer una llengua per por de
molestar?» (Joan-Lluís Lluís).
Aquesta activitat prèvia del Correllengua 2012 donarà pas a una altra, l'exposició "Xirinacs, la resistència i la consciència", una exposició commemorativa editada per la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana) en homenatge al filòsof i pensador Lluís Maria Xirinacs quan fa 5 anys de la seva mort i a qui se li dedica el Correllengua
d'enguany. L'exposició repassa els trets més significatius de la seva
vida i pensament i es podrà visitar al vestíbul de la Biblioteca P. Gual
i Pujadas a la riera Sant Domènec, 1 A, del dilluns 9 de juliol al
divendres 27 de juliol, de dilluns a divendres de 2/4 de 4 de la tarda a
9 del vespre (horari d'estiu).
Les activitats del Correllengua d'enguany de la Plataforma per la Llengua Canet de Mar estan previstes com cada any per la tardor, durant els mesos d'octubre i novembre.
