Vicenç Villatoro aconsegueix en aquesta darrera novel·la Moon River parlar-nos de l'amor, de la solitud i de la mort en un to tan càlid i serè que desitjaries que no s'acabés la història entre el Pere i la Maria. Una història que es desenvolupa durant un diumenge 11 de setembre, casualment com el d'aquest any, a l'Hospital Clínic de Barcelona.
Fruit de l'atzar, el Pere i la Maria -dues persones adultes, madures- coincideixen a una sala d'espera i d'aquesta manera es van coneixent, es van obrint l'un a l'altre explicant-se les seves malalties i les seves vides personals, que esdevenen buides i tristes, tot i que pertanyen a móns diferents. I així es va creant una certa complicitat entre els dos que fruit de la imaginació i de la soledat esdevé en un possible enamorament, una atracció física però bàsicament emocional, per necessitat. Potser es confonen?
La por a la mort, el pas del temps i les incerteses dels resultats mèdics són companys de viatge dels dos protagonistes, però una mort i un temps que cadascú d'ells ho viu amb diferent intensitat i perspectiva segons el punt en que es troben les seves malalties.
A aquesta novel•la, podreu comprovar com la companyia i la comprensió en moments difícils poden arribar a equiparar-se en quelcom més profund que l'empatia, gairebé en l'amor. I amb la banda sonora de la cançó Moon River, de Henri Mancini.