A les Illes, el malson va començar el 16 de març quan es va aprovar el projecte de modificació de la funció pública. El català passava de ser un requisit per obtenir una plaça amb sou públic a ser, només, un mèrit. I el malson continua. El PP, allà on governa, aplica implacablement el seu projecte lingüístic, que a Catalunya coneixem molt bé. L'objectiu de la seva política lingüística en els territoris amb llengua pròpia és aconseguir que aquesta tingui un caràcter secundari i prescindible.

També a les Illes Balears el sistema educatiu està en el punt de mira. Els canvis que hi ha introduït el govern permeten que el català deixi de ser l'única llengua vehicular a l'ensenyament infantil i primari. Segons l'ordre d'Admissió per al curs escolar 2012-2013, signada pel conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafael Bosch, a les escoles públiques i concertades, les famílies hauran d'escollir la llengua en què volen escolaritzar els seus fills. Es podrà fer al segon cicle d'educació infantil (3-6 anys) i al primer cicle d'educació primària (6-8 anys). (Autora: Teresa Casals) [segueix llegint]