Tot i aquests topalls -diguem-ne violència, de la simbòlica i de la que no- i tot i el fervent impuls, sempre llaminer, del núvol econòmic com a nervi per a l'apropament, la proposta de la llengua comuna -en aquest doble sentit, encara- segueix present com a motor de l'emancipació, i amb més vigor que mai.

Sens dubte, i més avui dia, és inversemblant restar les possibilitats d'eficàcia que pot tenir un discurs centrant en la proposta d'un eix econòmic comú com a punt de partida per assolir fites més ambicioses. Però també val a dir que hi ha prou precedents per dubtar que amb això n'hi hagi prou. Perquè de fet, la proposta política i cultural de Fuster i els intents de fustigar-la no es deuen tant a que d'altres l'hagin sobrepassat per capacitat de convocatòria o consens, sinó de la voluntat d'escapçar-la per progressista, perquè inherentment estimulava als partidaris a prendre consciència i a revisar factors relacionats amb les desigualtats de possibilitats dels ciutadans i de les relacions desiguals de poder per a fer-les efectives. (Autor: Marc Biosca) [segueix llegint]