L'informe, que porta per títol Argumentari en suport del català com a única llengua vehicular a l'escola catalana, explica com la metodologia d'immersió lingüística, que suposa adquirir el domini d'una segona llengua tot fent-la servir com a llengua vehicular dels aprenentatges i com a vehicle de comunicació social en tots els àmbits de l'escola i en totes les activitats extraescolars, es va basar en les experiències aplicades al Canadà (al Quebec) i als Estats Units. Es tracta d'un model lloat internacionalment per diversos organismes, com per exemple el High Level Group on Multilingualism, comissió de la Unió Europea, que el posa com un exemple de la gestió del multilingüisme i com un model exportable a altres territoris europeus. El mètode també ha estat ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i pel Tribunal Constitucional espanyol.
El document vol ser un material de suport a la comunitat educativa, una eina pràctica que afronta la problemàtica sorgida recentment arran de la lluita judicial engegada per uns pocs pares contra el model. En essència, el document rebat onze afirmacions falses que sovint s'han llançat per carregar contra el model per raons purament polítiques i no educatives: explica, per exemple, que aquest no és un model utilitzat exclusivament a Catalunya, per la qual cosa és il·lògic posar en dubte el sistema lingüístic a l'escola catalana i no pas l'europeu o d'altres regions d'Espanya com pot ser Madrid: efectivament, sense anar més lluny, el Govern de Madrid utilitza la immersió lingüística per al castellà tal com a casa nostra es fa amb el català.
També es nega que la immersió només afavoreixi l'alumnat catalanoparlant i tingui com a objectiu crear una societat monolingüe en català: ben al contrari, és la garantia que els nens i nenes que no tenen el català com a llengua primera siguin igualment competents en les dues llengües oficials i, per tant, tinguin les mateixes oportunitats per trobar feina i per desenvolupar-se que la resta. A més, es nega també que la metodologia atempti contra el bon coneixement de la llengua castellana, i per tal de reforçar aquesta afirmació, s'aporten dades que demostren que la competència en llengua castellana de l'alumnat a Catalunya i a Espanya és molt similar. També les proves de castellà de la selectivitat a Catalunya són fins i tot millors que les de castellà.
L'argumentari es farà arribar properament als centres educatius i es presentarà a la comunitat educativa en una sèrie de xerrades.
La jornada va comptar amb la participació de Núria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Josep Miquel Lacasta, representant del Casal del Mestre de Santa Coloma de Gramenet, Margarida Muset, Subdirectora General de la Inspecció d'Educació del Departament d'Ensenyament de la Generalitat, Màrius Serra, escriptor i periodista, i Teresa Casals, com a representant de la Plataforma per la Llengua.
