A les Illes Balears, l'arribada al poder de l'executiu popular presidit per José Ramón Bauzà ha suposat un gir copernicà en la política lingüística i l'enterrament del consens polític en matèria de llengua que ha imperat a les illes en els darrers trenta anys. Evidentment, la llengua pròpia, és a dir, el català, i els drets lingüístics dels ciutadans  n'estan sortint malparats: la castellanització de la toponímia balear, el tancament de la RTV de Mallorca, la derogació del requisit de coneixement de català per accedir a la funció pública, o la divisió dels alumnes en funció de la llengua en són només alguns exemples. (Autor: Eloi Torrents) [segueix llegint]