Tinc un "Manelic" d'última generació a la meva aula. És un "Manelic" de tants i tants que he tingut durant els anys de docència que he estat exercint i en els quals he hagut de treballar l'obra Terra Baixa. Són alumnes de veus diferents, d'orígens diferents i d'interessos diferents que, tanmateix, tenen en comú quelcom que els ha fet ser, a tots, "Manelics". I és el fet que tots han tastat el savi regust de la "terra alta" en llegir, bo i dramatitzant com han sabut, les paraules innocents, honestes i plenes de bonhomia de les intervencions d'un personatge que s'expressa en català: una llengua que no és la llengua materna d'aquests "Manelics".