De primer cal dir que les empreses que per decisió pròpia han decidit no fer servir el català i no acomplir per convenciment la legislació catalana ho tenen difícil per justificar-se públicament. Totes les llengües comparables amb el català tenen qüestions com l'etiquetatge o els serveis bàsics vers el client totalment normalitzats i les legislacions sempre són més severes i s'acompleixen. Per tant una opció és evitar una reunió o bé no contestar una carta o correu. També es poden fer declaracions en un altre àmbit fugint d'estudi. Algunes empreses saben prou bé que hi ha un periodisme capaç d'acceptar qualsevol barbaritat justificativa amb total desconeixement de causa. L'altra és recórrer a la xenofòbia del mercat: dir que la logística del mercat és comuna per a tot Espanya i pel fet que públicament, en un web o etiquetatge, si el català hi fos present es crearia un rebuig del producte. Tanmateix és una mala estratègia no gaire convenient per a l'empresa: això seria justificar la política empresarial amb criteris de racisme lingüístic. És com si un establiment justifiqués que no deixa entrar negres a la botiga perquè podria perdre el mercat dels blancs, suposadament racistes. Per tant les empreses tampoc el fan servir gaire. (Autor: Bernat Gasull) [segueix llegint]