Ara bé, si a més a més, s'utilitza la pròpia llengua catalana per expressar-ho i argumentar-ho, el que no hi ha és criteri, ni coherència, ni lògica. I el que ho escolta no pot evitar sentir un esfereïment com a conseqüència de tanta esquizofrènia lingüística.

Plantejar-se seriosament l'opció de fer una vaga de fam és el contrapès de valor i denúncia a què aboca una situació tan absurda com punyent i perversa. No es pot fer més mal a un país que a través del menysteniment de la seva veu, de les seves paraules i de la seva llengua. I no es pot fer més mal a una llengua que a través del menysteniment d'un dels seus perfils o modalitats, perquè això l'empetiteix i amenaça la força de la seva unitat. (Autora: Puri Pinto) [segueix llegint]