Aquest fet posa en evidència la desigualtat entre les llengües: que el castellà sí que és requisit, i no pas el català; i que, per tant, no resta garantit el dret dels ciutadans de les Illes de ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials: ciutadans de primera i ciutadans de segona, discriminació en funció de la llengua, drets humans conculcats. Si el català no és un requisit, què vol dir que és cooficial a les Illes?... realment res. Però aquesta és la punta de l'iceberg, ensenyament, topònims, mitjans de comunicació, etc., són altres perills que augura el govern de Bauzà. (Autor: Martí Gasull) [segueix llegint]
Nòvas ← d’Autras notícias
"I malgrat tot, les Illes són vives"
Si ja era forta l'ofensiva en contra de la llengua i els drets al País Valencià, actualment estem vivint una agressió també forta a les Illes, que ara s'ha materialitzat en el qüestionament de l'oficialitat del català. El procés en contra de la llengua a les Illes trenca el consens polític i amenaça la cohesió social: la crispació generada és greu. La Llei de la Funció pública elimina el requisit pels funcionaris de saber la llengua catalana, i només es considera un mèrit.
Parteja
