Vila va exposar-nos que els Tallers per la Llengua es van impulsar des de la Fundació Reeixida, la fundació de la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana). S'han realitzat més de 500 tallers, cosa que significa que hi han passat unes 10.000 persones, una mitjana de 20 per taller. Vila va explicar que una llengua es pot normalitzar si es disposa d'un estat. Segons el seu punt de vista, per normalitzar el català ens caldria ser realment en un estat plurilingüe que respectés totes les llengües oficials, que no és el cas de l'estat espanyol, o bé accedir a la independència com a única sortida. Sense un estat propi no hi ha llengua normalitzada, va afirmar.

Segons Vila, l'objectiu dels Tallers per la Llengua és ajudar la gent que utilitza o vol utilitzar la llengua catalana. La presentació es va centrar en 3 reflexions de les 53 que es poden trobar en el llibre. La primera, "per què és important fer servir el català?". La segona, "ens cal canviar realment de llengua?", i la tercera, "com podem aprendre a usar més el català?".

Sobre la primera reflexió, es van comentar diferents motius: foment de la diversitat lingüística, el català com a eina de cohesió social, invertir l'hàbit de canviar de la llengua catalana a la castellana que té un 84% de la població catalanoparlant, i que disminueix molt l'ús social del català.

Sobre la segona, no hi ha cap motiu per canviar de llengua si no és que ens diuen que no entenen el català. Cal fugir de suposicions a simple vista, possibles senyals de no comprensió, pensar que no és catalanoparlant, etc.

Sobre la tercera, hem de millorar molt la nostra assertivitat lingüística, és a dir, la capacitat personal d'expressar-se lliurement en una determinada llengua amb plena comoditat, seguretat i amb independència de la llengua que utilitzi l'interlocutor. Cal tenir present la imitació que pot fer que encara més gent no utilitzi el català si veuen com a normal la convergència al castellà. En aquest sentit, en els tallers es demana a cada assistent fer una relació de les situacions en les quals no fa servir el català i utilitza el castellà, que les classifiqui de menys a més dificultat i que comenci a treballar amb les situacions més fàcils, a criteri de l'interessat, per canviar l'hàbit d'utilitzar el castellà i anar fent cada vegada més gran la llista de situacions en les quals es fa servir el català i més petita la llista del castellà.

Com a conclusió, dir que per seduir hem de ser seductors. Si volem que ens parlin català, els hem de parlar en català, doncs a més a més en la majoria de casos no hi ha raó per no fer-ho.

Una intervenció del públic va comentar el tema de les trucades telefòniques que rebem sempre tots a casa en castellà, a la qual cosa David Vila va respondre que és una situació que podríem definir com a difícil de cara a trobar-ne una solució, i que a més a més no incideix gaire en l'ús social del català, ja que els operadors són en molts casos a fora del territori català. Segons Vila, val més provar-ho amb la gent del carrer, els del dia a dia. De la mateixa manera ens va explicar un altre clàssic en els tallers amb immigrants, que és el fet que a l'immigrant no el deixem parlar en català. És un argument que es repeteix sempre.

Per cloure l'acte el portaveu local de la Plataforma per la Llengua, Toni Bellatriu, va felicitar l'autor per aquesta obra i va animar-lo a continuar treballant en aquesta línia.