Dimècres, 7 de març de 2012

"Qüestió d’evidència"

Hi ha algunes llengües parlades a llocs molt diversos del món, com ara als Balcans, a tot Amèrica o també el japonès clàssic o llengües del tronc tibeto-birmà que requereixen d'una marca d'evidència. I què és una marca d'evidència? Doncs mireu, en català, per exemple, utilitzem una "s" per fer el plural, per tant, aquesta lletra és la marca de plural. I així és obligatori fer-ho per concordança. Així doncs, hi ha una sèrie de llengües que perquè sonin bé cal posar-hi una lletra o una partícula que faci esment de l'evidència de l'acció. Deixeu-me que m'expliqui encara una mica millor.

A la majoria d'aquestes llengües només cal explicitar si el que s'està explicant, per exemple, s'ha vist o no s'ha vist. Així doncs, si jo vull dir: "s'ha cremat la carn", a la majoria d'aquestes llengües, perquè la frase estigués ben construïda i sonés bé, caldria afegir-hi alguna mena de partícula o marca que indiqués si sé que la carn s'ha cremat perquè ho he vist, o no ho he vist directament però he sentit l'olor de cremat des de lluny. D'aquí ve el nom de marca d'evidència.

La cosa es fa més interessant en una sèrie de llengües de les famílies arawak i tukano parlades a la conca del riu Vaupés, entre Colòmbia i Brasil. Suposeu que en una d'aquestes llengües volem dir "el gos es va menjar el peix"; ens caldrà especificar de forma obligatòria el següent: ( Autor: David Valls) [segueix llegint]

Parteja