La cosa és senzilla: es veu que un hail mary ve a ser un canvi de joc com els d'en Xavi, d'aquells de quaranta metres, però sense l'opció de saber on anirà a parar la pilota -d'aquí que convidin al creador a donar-hi un cop de mà. Un hail mary el podríem bescanviar, al llenguatge planer, per un fot-li fort, i que Déu ens agafi confessats.

Com que som països de caixa o faixa, com que la cosa és tan epidèrmica, sempre rondem pel mateix voral. Li cal un hail mary, a la llengua catalana? Home, ningú sensat no pot avalar que la situació del català és per fotre-li una barrada a la pilota i que sigui el que Déu vulgui. No, hi ha molts elements i consensos granítics que han apuntalat una situació molt bona de la llengua a nivell social. Hi ha indicadors que ens ho demostren, i que la situen al nivell de les semblants en camps com les noves tecnologies, l'edició de llibres, l'aprenentage per part de la població nouvinguda... Són dades irrefutables que demostren que la llengua catalana és important i necessària -condició sine qua non perquè la cosa rutlli. Si en voleu uns quants exemples, mireu-vos l'InformeCAT que acabem de publicar a l'entitat, segur que algun us sorprèn positivament: https://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/2559/informeCAT.pdf. (Autor: Marc Bisoca) [segueix llegint]