És per això que la Plataforma per la Llengua valora positivament:
L'establiment del deure de conèixer el català a l'article 6 punt 2, cosa que no teníem a l'estatut del 1979.
L'establiment de drets lingüístics en diferents àmbits en l'Estatut de Catalunya.
El fet que l'Estatut avali el desplegament d'una llei que resolgui definitivament l'obligatorietat de l'etiquetatge en català. El redactat final de l'Estatut estableix el dret dels consumidors de ser atesos per escrit, i per tant també les informacions dels productes, en català: "Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d'usuaris o consumidors de béns, productes i serveis" (article 34 sobre els drets dels consumidors i usuaris). L'articulat també estableix que la responsabilitat recau en els poders públics: "Els poders públics de Catalunya han de promoure que les dades que figurin en l'etiquetatge, en l'embalatge i en les instruccions d'ús dels productes distribuïts a Catalunya constin almenys en català". Pel que fa a aquest punt, però, la satisfacció és només a mitges, ja que la proposta de la Plataforma per la Llengua havia estat que l'Estatut garantís de manera directa en el seu articulat l'obligatorietat d'etiquetar en català (obligatorietat sancionada per llei que trobem en llengües com l'espanyola o la francesa, i moltes altres)i, en conseqüència, lamenta que això no s'hagi produït en el redactat final.
Tanmateix, la Plataforma per la Llengua lamenta algunes mancances i oblits en el redactat final, com per exemple:
Que l'Estatut, tal i com passa en altres països, no defineixi la llengua catalana com a nacional i comuna.
Que no expliciti de manera clara la unitat de la llengua en un moment en què aquesta es qüestiona periòdicament.
Que l'Estatut no garanteixi de manera directa en el el seu articulat l'obligatorietat d'etiquetar en català, com ja s'ha explicat més amunt. En aquest sentit, des de la Plataforma per la Llengua exigim que el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya iniciïn els tràmits legislatius relatius a l'obligatorietat d'etiquetar en català, tal i com de fet ja estava previst sense que fins ara s'hagi realitzat a la Llei de Política Lingüística del 98 en l'article 34.3 i l'article 26 de Llei de l'Estatut del Consumidor del 1993.
Finalment, esperem que amb aquest Estatut i el desplegament legislatiu corresponents, la llengua catalana deixi de patir en determinats àmbits (justícia, etiquetatge, administracions de l'estat) una discriminació que és una excepció mundial en els països democràtics i confiem que el procediment de negociació del nou text estatutari a les Corts no impliqui cap més renúncia.
