I a més a més als cinemes més cèntrics, com Comèdia i Lauren Universitat, la versió no és la catalana. Una situació de desigualtat i de greuge comparatiu. I malgrat aquesta desigualtat en l'oferta, els estudis demostren que el cinema en català és rendible, què és una font de negoci.  Les inèrcies heretades del franquisme, i molt especialment en el món del cinema, no permeten aprofitar aquest mercat d'oportunitats.

Tal com demostrava un estudi de la Plataforma per la Llengua, l'ONG del català, les situacions lingüístiques comparables a la nostra tenen aquest aspecte solucionat, i a més a més, a Letònia, Lituània, Estònia, Eslovènia, Eslovàquia, el Quebec (Canadà), Suïssa, i Finlàndia tenen normatives que obliguen les empreses cinematogràfiques a l'ús de les llengües pròpies per a les pel·lícules exhibides al territori on són oficials. ( Autor: Martí Gasull) [segueix llegint]