La Plataforma per la Llengua ha mantingut, ja des dels inicis de l'entitat, una estreta relació amb ell. El primer despatx que va tenir la nostra organització es trobava a tocar del despatx del CAOC i l'IPECC, a l'Hotel d'Entitats de Gràcia, al carrer Providència de Barcelona. De bon començament vam compartir idees i visions sobre la situació de la llengua catalana i el seu futur, i sobre les campanyes que feia la Plataforma per la Llengua. La seva experiència va ésser un actiu per la nostra entitat, i fins ara la relació ha continuat, especialment arran de la Llei de l'occità i els atacs frontals que ha rebut la llengua occitana.

Ha mort una persona jove d'esperit i obra, en plena vitalitat com activista i mobilitzadora de consciències, tot i els seus 85 anys. El seu inconformisme radical, en els sentit d'anar a l'arrel de les coses, feia que no s'estigués de dir les coses sense embuts. En aquest sentit la Plataforma per la Llengua vol recordar alguns mots seus en el discurs del 15 de febrer de 2009, a Montserrat, en la celebració de la flama de la llengua catalana:

"No sóc l'únic que rebutjo que la culpa del que  passa al català sigui dels parlants. S'ha fracassat ?ns ara en el fet d'aconseguir que el català estigui al mateix nivell que el castellà, i aquest fracàs és polític, i no dels catalans. Aquesta cançó del <> ja fa massa temps que la sentim. El problema rau en la impotència dels nostres polítics per a afrontar el con?icte i fer lleis i aplicar-les. Ens vénen a dir que la feina que no gosen fer la fem nosaltres. És a dir, treure'ls les castanyes del foc. Les llengües no avancen a base de dosis de seducció, d'intents de convicció o de contagiar el català. Si volem viure en català, cal que el català sigui una llengua imprescindible i obligatòria al nostre país. Seria hora de prendre decisions efectives, no simples campanyes retòriques".