Martí Gasull va començar l'expedició al K-3, pic de més de 8.300 metres a la serralada del Karakorum, a Pakistan, ara fa un mes. Durant tot aquest temps, ha portat la bandera de la Plataforma per la Llengua com una manera simbòlica de reivindicar que s'escoltin les propostes de l'organització per al nou Estatut de Catalunya.

La fotografia està feta al camp 2 que ha muntat l'expedició a més de 6.000 metres d'alçada. L'expedició vol fer el cim abans d'acabar el mes, i quan s'assoleixi la fita, es clavarà la bandera al capdamunt del K-3.

Les reticències de la Plataforma per la Llengua sobre el nou Estatut fan referència de manera especial al redactat de l'etiquetatge, que suposa un retrocés respecte a l'actual text i que manté situacions de discriminació de la llengua catalana. L'article 48, punt 3, del nou redactat, n'és un exemple claríssim: S'afirma que "els poders públics de Catalunya han de promoure que les dades que figuren en l'etiquetatge, en l'embalatge i en les instruccions d'ús dels productes fabricats i distribuïts a Catalunya constin almenys en llengua catalana".

Tant la Llei de Política Lingüística vigent com l'Estatut del consumidor insten a regular enlloc de promoure i sempre referint-se a tots el productes distribuïts a Catalunya, independentment del lloc de fabricació. El nou Estatut restringeix les lleis anteriors a només una part dels productes, els que es fabriquen a Catalunya. Un altre exemple d'aquests greus retrocessos fa referència a l'article 33 del nou projecte d'Estatut sobre drets lingüístics dels consumidors i usuaris, on s'esmenta que "les entitats i les empreses amb domicili social a Catalunya i els establiments oberts al públic dins del seu territori queden subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes establerts per la llei".

En cap cas les lleis anteriors parlen d'un deure subjecte a les empreses amb domicili social a Catalunya, sempre les referències han estat extensives a totes les empreses que desenvolupen llur activitat a Catalunya, independentment de si tenen la seu a Catalunya o establiments oberts. Aquest és el cas de la Llei 1/1998 de política lingüística, en el seu article 32, L'atenció al públic: "1.Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya". Podeu llegir l'argumentari sencer de la Plataforma per la Llengua sobre el nou Estatut clicant aquí.