Cal recordar que la decisió del COREPER diu explícitament que el català no serà llengua oficial, al no ser una llengua recollida com a oficial d'un estat en el tractat de la Unió.

Això vol dir que la legislació europea no reconeixerà la llengua catalana com a una llengua oficial de la UE. Cal tenir present que els interlocutors de la UE són els Estats; els Estats són els signataris dels Tractats constitutius i per tant els únics que es poden considerar membres de la Unió, i les llengües oficials d'aquests les úniques considerades oficials de la UE. La decisió del COREPER, per tant, és coherent, i per tant perfectament previsible per les autoritats espanyoles, amb el marc jurídic de l'Estat Espanyol, on el català només és llengua oficial al territori de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears, i no té cap reconeixement d'oficialitat de caràcter més ampli en l'ordenament jurídic de l'estat.

Resulta paradoxal que la llengua de prop del 25 % dels ciutadans de l'Estat Espanyol no tingui un reconeixement oficial de l'estat que doni les garanties i els drets que possibilitarien que, de manera automàtica, el català fos una llengua oficial de la Unió Europea.

Cal ser conscients que, si bé amb aquest pas la llengua catalana tindrà una certa presència en diferents institucions, la Unió Europea no ha donat un estatus oficial a la llengua catalana perquè el català tampoc té aquest reconeixement dins l'Estat espanyol. El reconeixement oficial de la llengua catalana queda en un no-res quan es surt fora dels Països Catalans.