L'abolició recent de les curses de braus aprovada pel Parlament de Catalunya és un fet d'una transcendència extraordinària. El mateix dia de l'abolició, Catalunya va aparèixer a tots els noticiaris del món i l'endemà se'n van fer ressò les portades de la premsa internacional. Mai abans una acció legislativa interna catalana havia generat una expectació i una admiració tan grans ni tampoc reaccions tan ferotges com les d'alguns mitjans espanyols.

Aquesta novel·la narra en clau d'humor els fets esmentats, a través d'una família ramadera catalana que es veu afectada per l'abolició, alhora que ens mostra el rerefons polític i identitari dels arguments de les dues parts enfrontades, els protaurins i els antitaurins. Per mitjà de personatges, situacions i diàlegs que evoquen l'atmosfera de les comèdies teatrals del segle XIX i primers anys del segle XX, Cor de brau parla de valors universals i ens recorda que el grau d'humanitat d'un poble es mesura pel respecte amb què tracta els animals.

Víctor Alexandre s'adreça al lector amb les següents paraules: "He escrit aquest llibre per fornir d'arguments les persones que defensen els drets dels pobles i els drets dels animals -de tots els pobles i de tots els animals- i per fer reflexionar aquelles que pensen que els animals i alguns humans estan al servei d'altres humans."