Arran d'aquestes declaracions, la Plataforma per la Llengua vol manifestar el següent:
- Que els arguments econòmics no són vàlids pel fet que els costos del doblatge són ínfims en relació als costos de producció i distribució de les pel·lícules, i que aquests costos han de ser assumits per grans multinacionals. El tema del cost és una excusa que encobreix raons ideològiques de la Ministra pròpies d'un tarannà poc democràtic.
- Que el català, en relació als habitants dels territoris que el tenen com a propi, és la vuitena llengua de la Unió Europea i que mereix el tracte que com a tal li pertoca.
- Que les declaracions de la ministra són greus i discriminatòries, perquè encobreixen la desigualtat de drets entre les cultures que conviuen a l'Estat Espanyol. Amb aquestes declaracions la ministra està posant la llengua castellana per sobre de les altres. Si no fos així, què diria la ministra si algú qüestionés el doblatge en llengua castellana tal i com ho està fent ella respecte la llengua catalana?
- Que el tractament desigual dels ciutadans segons l'origen de la seva cultura per part de la Ministra suposa una discriminació davant la llei, i una conculcació claríssima dels drets democràtics. És molt greu que una ministra avali la desigualtat de drets dels ciutadans que viuen sota les fronteres de l'estat que governa, i que no tingui assumits els principis bàsics de la democràcia d'igualtat dels ciutadans davant la llei.
En conseqüència, la Plataforma per la Llengua demana:
- Una aposta decidida del Govern Espanyol per garantir a Catalunya i a la resta de territoris que tenen el català, en les seves diverses variants, com a llengua pròpia, la igualtat en presència de la llengua catalana (en qualsevol de les seves modalitats) i la castellana, als doblatges i subtitulats de les pel·lícules i a la distribució, l'exhibició i les edicions en DVD i vídeo.
- Que el Govern català respongui de manera clara aquestes afirmacions de la Ministra de Cultura de l'Estat Espanyol, i que, si no ho fa l'Estat, reguli ell mateix la presència de la llengua pròpia en la producció, distribució i exhibició de cinema, tal i com preveu la llei de Política lingüística 1/1998 en el seu article 28, prenent com a referència la llei de 4 d'agost de 1994, de la República Francesa, relativa a l'ús del francès, llei de referència per a la francofonia.
La Plataforma per la Llengua continuarà treballant a favor del cinema en català, el de producció forània i el que es produeix o coprodueix a Catalunya, el País Valencià i les Illes, i reclama dels sectors del nostre poble més conscients de la inferioritat de tracte de què és objecte la llengua catalana, una presa de posició activa enfront de les declaracions de la Ministra i contra la discriminació particularment greu que pateix en el camp audiovisual.
