El treball mostra un escenari que no s'adiu a la situació real de la llengua, ja que dels 624 productes de "marca blanca" analitzats en l'estudi, menys d'una quarta part, un 20,2%, estan etiquetats en català. En nombres absoluts, la presència del català es troba en quart lloc, per darrera de l'espanyol, el portuguès i l'anglès. Segons la superfície de venda, la situació canvia, i el català guanya posicions, ocupant el segon lloc, amb un 27,6% de presència, tot i que continua situant-se lluny de l'espanyol. Per empreses, Bon Preu i Sorli-Discau són els que empren el català en més productes: en tots dos casos, en un 100% dels productes. Malgrat el bon comportament d'aquestes dues empreses, n'hi ha encara força que no l'empren en cap dels seus productes, com Carrefour o Miquel Alimentació, l'únic grup català que no etiqueta en llengua catalana en pràcticament cap cas. Algunes d'aquestes empreses, a més, etiqueten a Catalunya en llengües amb menys parlants que la catalana o en llengües oficials de territoris que tenen menys població, com el finès, danès, eslovac, noruec, lituà o letó, i en canvi no en català. D¡altra banda, pel que fa a l'etiquetatge de vins i caves, obligatori en català segons lalLlei de política lingüística, només 1 (Bon Preu) dels 11 caves i només 3 (Bon preu, Caprabo i Grup Miquel) dels 12 vins catalans de denominació d'origen compleixen la legislació. L'administració no ha pres mesures davant aquests productes que continuen il·legalment en el mercat i per això, en l'estudi, la Plataforma per la Llengua recomana a l?administració que retiri tots aquests productes del mercat, entre d'altres mesures per garantir la correcta atenció al consumidor català.