L'Informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2024 apunta que els motius de llengua només queden per darrere dels motius racistes i xenòfobs, de gènere, de salut i LGTBIfòbics
Plataforma per la Llengua ha aportat dades per a l'Informe en qualitat de membre de la Taula d'Entitats amb Servei d'Atenció a les Víctimes de Discriminació
L'entitat ha enviat aquesta setmana la proposta a tots els grups municipals de les Illes Balears perquè la presentin als seus plens i instin el Govern balear a defensar els drets lingüístics dels ciutadans
La comunicadora Alba Segarra serà la mestra de cerimònies d'un esdeveniment que comptarà amb quatre monologuistes novells triats a través d'una convocatòria pública: Núria Camp, Pavlo Puyalto, Óscar Morwani i Marma Corrales
L'espectacle, d'entrada lliure fins a completar l'aforament, serà el dimecres 16 de juliol a les 18.30 h
Macià és llicenciada en Traducció i Interpretació, té un màster en Llengües Aplicades i treballa al Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant
Plataforma per la Llengua reforça el compromís amb el català al País Valencià en un moment especialment complex, i ja són tres els representants d'aquest territori a l'executiva de l'entitat
A més de Macià, també són membres de l'executiva de Plataforma per la Llengua l'historiador castellonenc Antoni Royo i la professora suecana Berta Serra
Plataforma per la Llengua fa una crida a compartir a les xarxes socials fotografies de rètols públics que no estiguin ben senyalitzats en català, amb l'etiqueta #RadarsLingüístics i indicant-ne la localització exacta
L'entitat busca cartells de carreteres, aeroports, ports i estacions de tren que excloguin el català (o el releguin a una posició d'inferioritat), i cartells de noms de lloc que no siguin en català (com ara indicacions de "Perpignan")
Enguany, també es vol detectar senyalització que exclogui el català en parcs naturals i topònims mal escrits en entorns digitals de serveis públics, com ara webs oficials, aplicacions institucionals i de transports públics, on apareguin formes com "Gerona" o "Lérida", aquests darrers a través del formulari del web 'El català és negoci'
Joves d'arreu dels territoris de parla catalana han assistit a la primera trobada organitzada per Plataforma per la Llengua, celebrada aquest cap de setmana a l'Aplec de Penyagolosa
L'InformeCAT 2025 revela que hi ha certa incoherència entre l'opinió generalitzada que el català és important en l'àmbit laboral i els fets: només un terç dels treballadors situen el català com la llengua més important a la seva feina i només el 8,6 % dels residents estrangers a Catalunya fa un ús habitual del català
Els castellanoparlants inicials són els que estan més d'acord en la importància del català per progressar professionalment: hi estan d'acord el 84,4 %, per damunt del 80,7 % dels catalanoparlants
Al País Valencià més de dos terços de les famílies de la zona valencianoparlant es van decantar pel valencià en la consulta per triar la llengua d'escolarització dels fills, i a les Illes Balears tres de cada quatre famílies consultades en el pla pilot de final del curs 2023-2024 van optar pel català com a llengua de primer ensenyament