333 són les queixes per discriminacions lingüístiques que ha registrat la campanya "La universitat, en català" durant el curs 2021-2022. Impulsada per Plataforma per la Llengua, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) i el Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), la campanya va arrencar a l'octubre amb l'estrena d'un web per facilitar les denúncies i es va comprometre a informar cada quadrimestre de l'evolució de les vulneracions i de la situació de la llengua a les universitats catalanes, valencianes i balears. A través d'un formulari al web, amb un tràmit de menys de cinc minuts, els estudiants poden fer arribar les denúncies i l'entitat les gestiona i les fa arribar al servei de queixes de la universitat.
Durant aquest primer curs, la campanya ha registrat 174 queixes per canvis de llengua d'una assignatura respecte de la llengua anunciada al pla docent (el 52,3 % del total), 81 queixes per la manca d'oferta d'assignatures en català (el 24,3 %) i 78 queixes per la vulneració d'altres drets lingüístics (el 23,4 %). Tot i que durant el primer quadrimestre es van registrar més queixes que no pas durant el segon, perquè és el moment en què es fan majoritàriament les matrícules i perquè coincidia amb l'arrencada de la campanya, durant el segon quadrimestre van créixer les queixes vinculades a la vulneració d'altres drets lingüístics, tant en termes absoluts com en percentatge (van passar del 20 % al 32 %).
Així, tot i que la majoria de queixes van ser per un canvi en la llengua d'impartició de les assignatures, els estudiants expliquen situacions tant o més greus que aquests canvis de llengua. Entre les queixes per manca d'oferta formativa en català, un estudiant denuncia la impossibilitat de cursar en català els cursos privats d'especialització en comerç internacional. Pel que fa a la vulneració d'altres drets lingüístics, l'entitat ha rebut queixes d'alumnes que denuncien que alguns docents s'han negat a acceptar-los treballs en català o que fins i tot els han impedit dirigir-s'hi en català. A la Universitat Politècnica de València, un alumne explica que la tutora del treball de final de grau li va retreure que volgués escriure el treball en català perquè limitaria el públic a una comunitat "molt reduïda", i que li va advertir que no se'l llegiria. Malgrat que ella va acabar fent un informe positiu del treball per als membres del tribunal i que, segons el servei de queixes de la universitat, no hi va incloure cap comentari sobre la llengua amb què s'havia escrit, va enviar un correu a l'alumne, en castellà, amb el següent missatge: "Hola, ja he mirat el teu TFG. La veritat és que per a mi és una llàstima que l'hagis escrit en valencià. M'hauria agradat poder aprendre del teu projecte, però amb l'idioma has limitat la comunicació dels resultats a una comunitat molt reduïda. Però bé...".
En totes les universitats del territori incloses en la campanya hi ha queixes per motius lingüístics, però el nombre de queixes varia molt segons la universitat: de les 83 queixes de la Universitat Autònoma de Barcelona a les 2 queixes de la Universitat Internacional de Catalunya, passant per les 8 de la Universitat de València. Aquesta diferència entre el nombre de queixes no és representativa de la situació lingüística de cada universitat, sinó que s'explica per la dimensió de la institució, per la diferent sensibilització dels estudiants i pel grau de coneixement de la campanya. Per això mateix, mentre que a Catalunya es recullen fins a 295 denúncies, al País Valencià només se'n recullen 23, i a les Illes Balears, 15.
Les queixes per discriminacions lingüístiques a la universitat no s'aturen i creixen en alguns territoris
La segona anàlisi quadrimestral en el marc de la campanya "La universitat, en català!" constata que les discriminacions lingüístiques i les vulneracions dels drets lingüístics a les universitats no s'aturen, per bé que sobretot es detectin al principi de curs, perquè és quan es fan la majoria de matrícules. Així, com ja s'ha apuntat, malgrat que durant el segon quadrimestre les queixes rebudes van ser inferiors a les del primer quadrimestre, les vinculades a les vulneracions d'altres drets lingüístics fins i tot van incrementar-se.
En aquest sentit, la comparació interquadrimestral també permet veure que al País Valencià i a les Illes Balears creix el nombre de queixes rebudes. Mentre que al País Valencià, la xifra passa d'11 a 12, a les Illes Balears el creixement és molt més important i les queixes passen de 3 a 12. Per a l'ONG del català, això s'explica, sobretot, per la sensibilització creixent dels estudiants d'aquests territoris.
A Catalunya, Plataforma per la Llengua ha participat en l'elaboració del Pla d'enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca que ha impulsat el Departament d'Universitats i Recerca juntament amb les universitats. Aquest pla ha de servir per incrementar la docència en català als graus fins a arribar al 80% de les assignatures el 2025 i garantir els drets lingüístics dels estudiants. L'ONG del català espera que aquest pla suposi un canvi de tendència en la política lingüística de les universitats i vetllarà, ara, perquè es compleixi.
L'entitat recorda que, segons la Llei d'universitats de Catalunya, el català ha de ser garantit en tots els àmbits docents de les universitats de Catalunya. Així mateix, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, que atorga al govern balear la competència exclusiva en la programació i coordinació del sistema universitari, també especifica que un dels objectius dels poders públics ha de ser la normalització del català. Pel que fa al País Valencià, l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia estableix el català com a llengua oficial i especifica que tothom té dret a rebre l'ensenyament en aquesta llengua.
