Han estat 209 les queixes per discriminacions lingüístiques a la universitat que ha rebut durant el primer quadrimestre del curs la campanya "La universitat, en català!". Impulsada per Plataforma per la Llengua, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) i el Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), la campanya va arrencar a l'octubre amb l'estrena d'una web per facilitar les denúncies i es va comprometre a informar cada quadrimestre de l'evolució de les vulneracions i de la situació de la llengua a les universitats catalanes, valencianes i balears.

La primera anàlisi de la situació revela que el 58% de les queixes rebudes són per canvis de llengua d'una assignatura respecte de la llengua anunciada al pla docent i que el 24% respon a la manca d'oferta d'assignatures en català. La diferència no ha d'estranyar perquè és més fàcil percebre la discriminació quan el docent substitueix el català pel castellà que no pas quan directament una assignatura s'ofereix en castellà. Tanmateix, l'absència flagrant d'assignatures en català en alguns graus i, sobretot, en màsters i postgraus, també és un motiu important de queixes.

A més, el 18% restant de queixes es deuen a vulneracions d'altres drets lingüístics: des de professors que demanen als estudiants que facin els treballs en castellà perquè els és més fàcil fins a correus informatius que les universitats envien als estudiants només en castellà i anglès, passant també per professors que obliguen els estudiants a fer les presentacions orals en castellà.

Entre els casos més greus, el d'una professora de la UPC que en un grup de projectes va tallar, en dues ocasions, les intervencions en català de dos alumnes per exigir-los que canviessin al castellà argumentant que hi havia dos estudiants del programa Erasmus que no entenien el català (encara que un d'ells tampoc el castellà). La docent va dir que, si calia, farien tot el curs en castellà i, a la següent sessió, quan un dels alumnes li va explicar que tenien dret d'expressar-se en català, ella va dir que no hi estava d'acord i que ho consultaria amb el director dels estudis. Finalment, ella va deixar d'interrompre les intervencions en català dels estudiants, però hi va continuar responent en castellà, motiu pel qual molts catalanoparlants van continuar fent les presentacions i interactuant amb la professora en castellà.

Un altre cas greu és el d'una professora d'una assignatura de traducció al català de la Universitat Pompeu Fabra que va cedir a la pressió dels estudiants i va permetre que lliuressin els treballs en castellà, en contra del que deia el pla docent. Aquest canvi en les condicions d'avaluació devalua l'assignatura, suposa un greuge comparatiu per als estudiants catalanoparlants, que a les assignatures de traducció al castellà sí que s'han d'examinar, lògicament, en castellà, i és un acte de menyspreu a la llengua catalana.

Publiquem un vídeo per sensibilitzar els estudiants dels seus drets lingüístics

En el marc de "La universitat, en català!", aquesta setmana també es publica un vídeo per sensibilitzar els estudiants catalanoparlants dels seus drets lingüístics a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià i animar-los a denunciar les discriminacions lingüístiques. Protagonitzat per influenciadors com Albert Pagà (@Berti), Gal·la Martí (@Galetamt), Gerard Querol (@GerryQuerry), Fran Tudela (@Cabrafotuda) o Joan Grivé (@sir.joan), el vídeo reivindica la importància de queixar-se si els professors imparteixen l'assignatura en una llengua diferent de la que consta al pla docent i se suma al vídeo que l'influenciador Albert Pagà (Berti) ja va publicar el setembre per assenyalar el menyspreu pel català dels docents que decideixen canviar al castellà.

Les queixes, en profunditat. Gairebé totes les universitats en tenen

Si analitzem en profunditat les queixes rebudes durant el primer quadrimestre del curs, veiem que en gairebé totes les universitats del territori hi ha queixes per motius lingüístics. Tanmateix, el nombre de queixes varia molt segons la universitat: de les 54 queixes de la Universitat Autònoma de Barcelona a les 2 queixes de la Universitat Abat Oliba, passant per les 6 de la Universitat de València. Aquesta diferència entre el nombre de queixes no és representativa de la situació lingüística de cada universitat, sinó que s'explica per la dimensió de la institució, per la diferent sensibilització dels estudiants i pel grau de coneixement de la campanya. Per això mateix, mentre que a Catalunya es recullen fins a 195 denúncies, al País Valencià només se'n recullen 11 i a les Illes Balears, 3. 

Nombre de queixes per universitat

Catalunya		País Valencià
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)	54	Universitat de València (UV)	6
Universitat de Barcelona (UB)	38	Universitat Politècnica de València (UPV)	3
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)	31	Universitat d'Alacant (UA)	1
Universitat Pompeu Fabra (UPF)	29	Universitat Miguel Hernández (UMH)	0
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)	10	Universitat Jaume I (UJI)	0
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic)	7	Altres	1
Universitat de Lleida (UdL)	6
Universitat Rovira i Virgili (URV)	6	Illes Balears
Universitat Ramon Llull (URL)	5	Universitat de les Illes Balears (UIB)	3
Universitat de Girona (UdG)	3
Universitat Abat Oliba (UAO)	2	Altres
Universitat Internacional de Catalunya (UIC)	1	No consta	3

Diferències entre territoris

Més enllà de les queixes, però, la realitat és significativament diferent. Si ho analitzem tenint en compte els diferents territoris, Catalunya és on la situació és millor. El Departament de Recerca i Universitats ha demanat a les universitats les dades de docència en català, i ha sortit que el 70,5% de les assignatures de grau s'ofereixen en la nostra llengua. A la pràctica, aquest percentatge podria ser una mica més baix pels canvis de llengua dels docents i perquè algunes universitats, especialment les privades, anuncien assignatures amb l'idioma d'impartició "català/castellà", sense especificar el percentatge d'hores en cada llengua ni assegurar que el català realment s'hi faci servir. Tenint en compte aquesta situació, tant l'administració com les entitats impulsores de la campanya estan treballant amb les universitats per poder tenir una radiografia més exacta del panorama.

La situació és encara pitjor als altres territoris analitzats. A les Illes Balears, només el 25% de les explicacions orals de la UIB són exclusivament en català. Ho diu una enquesta que la mateixa universitat ha fet als estudiants i que també revela que el 42,2% de les classes són totalment en castellà. Segons el mateix estudi, un altre 25% d'assignatures alternen entre el català i el castellà o l'anglès, fet que no garanteix el principi de seguretat lingüística dels estudiants.

Pel que fa al País Valencià, les universitats menystenen completament els drets lingüístics dels valencians i ofereixen un nombre residual o fins i tot nul d'assignatures en català. Només se'n salva la Universitat de València, que tot i que encara no arriba al 40% de docència en català, ha anat augmentant l'oferta d'assignatures en la nostra llengua i ha passat d'un 29,7% de crèdits en català el curs 2011-2012 al 38,9% el curs 2021-2022. El progrés d'aquesta universitat ha de servir de referència per a les altres universitats valencianes, especialment per a la Universitat Miguel Hernández d'Elx, on la docència en català ronda el 0% i la llengua pròpia s'exclou fins i tot a la majoria de cartells informatius.

Males pràctiques lingüístiques en alguns centres privats

L'anàlisi feta en el marc de "La universitat, en català!" també permet veure que arreu del domini lingüístic hi ha universitats privades o centres privats adscrits a universitats públiques que defugen les seves responsabilitats lingüístiques i no anuncien al pla docent la llengua amb la qual s'impartiran les assignatures.

Això es detecta, per exemple, en graus i màsters de La Salle i de la Fundació Pere Tarrés, institucions pertanyents a la Universitat Ramon Llull. En el cas de La Salle, a més, com ha pogut comprovar Plataforma per la Llengua a través d'una trucada, el centre informa els estudiants de nova matriculació que si tenen problemes amb el català, poden demanar al docent que canviï de llengua.

En una altra universitat privada, la Universitat Internacional de Catalunya, sí que s'anuncia al pla d'estudis la llengua amb què s'impartiran les assignatures, però es fa la distinció entre llengua d'impartició principal i altres llengües d'impartició, fet que trenca la seguretat lingüística dels estudiants.

Pel que fa a la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, acull molts estudiants francesos, sobretot als estudis de fisioteràpia, i, en lloc d'oferir-los les eines perquè aprenguin català, la universitat ha optat per duplicar tots els grups per garantir que les assignatures es puguin cursar en castellà, tot i que molts estudiants tampoc no en saben. En el marc de "La universitat, en català!", s'han rebut fins a tres queixes relacionades amb aquesta qüestió.

En el cas d'universitats públiques, moltes vulneracions lingüístiques tenen lloc en centres privats adscrits. N'és un exemple el CETT, un centre de turisme, hoteleria i gastronomia adscrit a la UB, que triga molt a gestionar aquest tipus de queixes i que les deixa, majoritàriament, sense resoldre. Entre les queixes rebudes, n'hi ha que denuncien que les sessions informatives es fan directament en castellà.

Un incompliment flagrant, i mal dissimulat, de la legislació

La primera anàlisi quadrimestral en el marc de la campanya "La universitat, en català!" constata que la llengua de docència estipulada als plans docents de les assignatures és un indicador limitat a l'hora de conèixer la realitat lingüística a les universitats. Així, que la majoria de les assignatures s'imparteixin en català (sobretot a Catalunya i, parcialment, a les Illes Balears) és una dada molt qüestionable. Més aviat és un miratge, un iceberg que amaga la manca d'oferta d'assignatures en català en molts graus, màsters i postgraus, la vulneració constant dels drets lingüístics dels catalanoparlants i l'augment de queixes per canvis de llengua dels docents.

Plataforma per la Llengua recorda que, segons la Llei d'universitats de Catalunya, el català ha de ser garantit en tots els àmbits docents de les universitats de Catalunya. Així mateix, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, que atorga al govern balear  la competència exclusiva en la programació i coordinació del sistema universitari, també especifica que un dels objectius dels poders públics ha de ser la normalització del català. Pel que fa al País Valencià, l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia estableix el català com a llengua oficial i especifica que tothom té dret a rebre l'ensenyament en aquesta llengua.

"La universitat, en català!", una campanya per promoure les queixes lingüístiques

La campanya "La universitat, en català!" és una iniciativa presentada aquest octubre per facilitar les denúncies per vulneracions lingüístiques a la universitat i per sensibilitzar els estudiants dels drets dels catalanoparlants a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Impulsada per Plataforma per la Llengua, la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i el Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), la campanya ofereix als alumnes una web perquè facin arribar les denúncies a través d'un senzill formulari que els posarà en contacte amb el servei de queixes de la campanya i amb el de la seva universitat. A més, Plataforma per la Llengua es fa càrrec del tractament de les dades per fer un seguiment de l'evolució de les vulneracions, analitzar la situació global i informar-ne al final de cada quadrimestre.