Dues joves graduades en Dret que se'n van examinar aquest passat dissabte 25 de febrer es van posar en contacte amb la Plataforma per la Llengua per queixar-se per la situació en què s'havien trobat. Totes dues són parlants de català i és la llengua que utilitzen habitualment tant de manera oral com escrita. Ens relaten un seguit de dificultats i despropòsits per fer l'examen en la seva llengua. De fet, una d'elles ha optat per fer-lo en castellà i l'altra ha preferit fer-lo en català tot i les dificultats.

Les dues examinands consultades coincideixen a dir-nos que poques persones van sol·licitar el català a cada sala (4 de 60 o 6 de 80, segons el cas perquè qui volia fer-la en català havia de superar algunes trave, que tot seguit detallem a partir de la seva consulta:

1. El castellà és l'única llengua en què el BOE actualitza els canvis de les lleis i normatives. Moltes preguntes es responen directament amb el text de la Llei, però trobar-ne una versió obsoleta pot dur a errors. Estudiar a partir dels textos en català, per tant, és un risc ja que obliga a estar pendent de totes les actualitzacions de manera manual. En canvi, qui estudiï a partir de les versions en castellà en té prou amb consultar les versions consolidades que es publiquen al web del BOE. Aquest fet, ja el vam denunciar en l'informe Balances Lingüístiques 2015, que advertia, a més, que només les versions en castellà tenen validesa interpretativa.
    
2. El castellà és la llengua principal en la formació per a l'exercici de l'advocacia. Més enllà del grau diferent de presència del català segons la universitat en què hagi estudiat cada estudiant, el fet que la justícia sigui un món tan altament castellanitzat genera que l'oferta de classes en català sigui més baixa. Es dona el cas que en el màster d'accés a l'advocacia, la formació era en català i castellà, però els materials en català de les assignatures en català incloïen els textos literals de les lleis en castellà.
    
3. Incertesa sobre si l'examen es podria realitzar en català. Tot i els esforços de l'Administració de Justícia catalana, el dret d'examinar-se en català no era percebut com a assegurat. Per bé que el Ministeri de Justícia ho va comunicar el passat dia 14 de febrer, també és cert que els alumnes de màster d'accés a l'advocacia de la UB van rebre el passat 18 de febrer un correu en què se'ls deia que l'habilitació del model en català dependria del nombre d'aspirants. Aquesta informació provenia d'una xerrada informativa de la presidenta de la comissió avaluadora, Eva Maria Fernández Cifuentes, realitzada el 25 de gener.
    
4. La versió en castellà s'oferia per defecte, mentre que la versió en català s'havia de sol·licitar. Les versions per defecte sempre tenen més possibilitats de ser escollides per les persones que tenen una preferència poc clara atès que marquen una normalitat sobre la qual no cal decidir i una opció específica que s'ha de sol·licitar expressament.
    
5. La versió en català presentava deficiències en la numeració de les preguntes i una versió diferent segons el territori. Com es pot comprovar al web del Ministeri, el model B en català presentava una numeració que trencava amb l'ordre d'aparició de les preguntes. A més, es va preparar una doble versió en català, una per al País Valencià i una per a Catalunya i les Illes, amb una versió dialectal diferenciada, cosa que no es fa per a les diferents varietats de castellà que es parlen arreu de l'Estat.