La Plataforma per la Llengua constata que aquesta situació es deu a una estratègia política clara de l'Estat espanyol per desprestigiar la llengua catalana.

L'ONG del català reitera la necessitat urgent que es modifiqui la Llei orgànica del poder judicial perquè els jutges, lletrats i fiscals de l'Estat tinguin el requisit de conèixer el català i que siguin competents en llengua catalana per poder treballar en el domini lingüístic i en el dret civil de Catalunya, i que el castellà deixi de ser la llengua per defecte de la justícia tal com estableix la llei espanyola. De fet, el Consell d'Europa ja va recomanar a l'Estat -que n'ha fet cas omís- que modifiqués el marc jurídic a fi que les autoritats judicials a les comunitats autònomes puguin fer els procediments en català a petició d'una de les parts.

L'entitat recorda que el Congrés dels Diputats va rebutjar la Proposició de llei del Parlament de Catalunya que pretenia garantir l'oficialitat del català en l'àmbit de la justícia a través de la modificació de la Llei orgànica del poder judicial (LOPJ), de la Llei per la qual es regula l'Estatut orgànic del Ministeri Fiscal, i d'altres normes correlatives, i que hauria inclòs el requisit de saber català. El PP i UPyD hi van votar en contra a la cambra espanyola, mentre que els populars i Ciutadans s'hi van oposar al Parlament.

També reclama que la Generalitat desenvolupi unes polítiques clares per defensar els drets lingüístics dels usuaris i que aquests puguin escollir lliurement la llengua que prefereixin en les seves relacions amb l'Administració de Justícia.

La Plataforma per la Llengua també posa de manifest que les proves de l'accés a l'advocacia no es poden fer en català i que cap text del BOE publicat en la nostra llengua no té validesa jurídica. Al mateix temps, un 75% dels advocats que usen el català afirmen que se'ls ha suggerit canviar cap al castellà als jutjats, fet que suposaria una discriminació explícita.