Visió de conjunt

Normalment durant els mesos d'estiu baixa el ritme informatiu i d'activitat en general. Són uns mesos on tradicionalment s'aprofita per descansar i preparar el proper curs. Sembla que aquest estiu, per diferents motius, pot ser que sigui força mogut. No només per les falses polèmiques que, potser degut a les altes temperatures, caldegen l'ambient fora de Catalunya, sinó també perquè hi ha diversos factors que fan pensar que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol pot retallar el nou Estatut català i de manera especial els articles referents al reconeixement de la llengua catalana. Cal no avançar esdeveniments, però és important estar preparats i ser conscients del que pot passar. No ens hem de deixar impressionar per la possible sentència, ni tampoc bloquejar-nos i aturar-nos en la nostra tasca.

La por a la llengua materna

Vivim en una societat que, com ja se sap i es veu, veu augmentada la diversitat lingüística dia rera dia. Així mateix, aquesta diversitat pot plantejar-se tan a favor com en contra de l'assoliment de la llengua catalana com a llengua vehicular i comuna. Ens la plantegem a favor, si l'entenem com una nova situació que ens presenta un nou context lingüístic en el qual cal decidir i concretar quina de totes les llengües serà la que prendrà el paper de cohesionador des del punt de vista lingüístic  i cultural. És una nova manera d'entendre la necessitat, la pertinència i la legitimitat que té una d'entre totes les llengües per assumir aquest rol col·lectiu que ens farà, a més a més, contribuir a la preservació del patrimoni lingüístic i cultural del nostre món, sempre i quan, és clar, la tria sigui l'adequada. És, doncs, una situació complexa que ens dóna l'oportunitat d'enriquir-nos individualment i d'enriquir la nostra col·lectivat fent ús d'una mentalitat solidària i respectuosa amb totes les llengües: perquè totes les llengües maternes dels individus mereixen, en algun racó del món, figurar com a llengua comuna d'una col·lectivitat, atès que aquesta funció és la que les va permetre néixer, créixer i viure.

El català i la futura llei d’acollida

Des de l'any 1998 han arribat a Catalunya més d'un milió de persones procedents de diversos punts del planeta. Aquesta xifra és molt elevada si tenim en compte el nombre total d'habitants del nostre país. Actualment el 37% de les persones que viuen a Catalunya són nascudes fora.

L’any 2008 ha reafirmat el component social de la llengua catalana

A Catalunya hi viuen un milió i mig de persones nouvingudes i s'hi parlen més de 300 llengües. La inclusió i cohesió social ha de basar-se en el respecte i reconeixement de les diferents cultures i també en la igualtat d'oportunitats. Aquestes oportunitats però, difícilment es podran assolir sense inclusió i acollida lingüística dels nouvinguts i altres col·lectius amb dificultats.

Catalanoparlants Estressats

Els membres de la Comissió de Nous Parlants de la Plataforma per la Llengua portem al voltant d'un mes treballant en el contingut d'una guia adreçada a aquelles persones que tenen tots les habilitats i els recursos necessaris per poder parlar català però que encara no s'han decidit a donar aquest pas i a aquells que tot just hi estan començant.

Percepció

"Acció de percebre, facultat de percebre, la cosa percebuda". Aquestes són algunes de les accepcions que el diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans dóna per definir el mot "percepció". És oportú recordar-ho perquè sovint, massa sovint, ens trobem en situacions de falses polèmiques lingüístiques on organitzacions com ara la nostra, la Plataforma per la Llengua, hem d'acabar defensant i explicant coses tan evidents com ara que el català és la llengua pròpia del país, que és diferent al castellà, el francès i l'italià, que té un dinamisme propi que fa que sigui de les principals a Europa en producció literària, continguts d'Internet i també pel que fa a nombre de parlants.

La publicitat infantil a TV3

Diguem que és un diumenge de novembre, a hora punta del matí, esmorzant davant del televisor amb TV3. S'acosta la campanya de Reis, es nota perquè hi ha més anuncis que programes.  Potser de 20 anuncis, 3 són en català. Només salva una mica l'estadística una veu en off que, de tant en tant, apuntala les publicitats pensades per a Espanya -diàlegs, textos, exclamacions, cançons- amb un breu comentari tècnic sobre la joguina en català.

La llengua i el fort component social

A Catalunya hi viuen un milió i mig de persones nouvingudes i s'hi parlen més de 300 llengües. La inclusió i cohesió social ha de basar-se en el respecte i reconeixement de les diferents cultures i també en la igualtat d'oportunitats. Aquestes oportunitats, però, difícilment es podran assolir sense inclusió i acollida lingüística dels nouvinguts i altres col·lectius amb dificultats.

El veritable debat preocupant sobre la llengua: l’anomalia espanyola; la democràcia pendent

Arran d'algunes de les darreres manifestacions sobre la situació lingüística a l'Estat espanyol i el reconeixement de la llengua catalana, tal volta caldria ara centrar el debat, ampliar els punts de mira i no menysprear ni oblidar algunes premisses essencials.  Potser ja és hora que, sense miraments ni complexos, recordem i fem explícita l'anomalia democràtica que, dins el marc de l'Estat espanyol i la Unió Europea, pateix encara la llengua catalana i, per tant, els ciutadans que formen part d'aquesta comunitat lingüística. Per bé aquests context no justifica certes d'actituds, sí que es veuen en bona part emparades per un marc legal "excepcional".

Ja no li faré més el salt

Segons dades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de Catalunya (2003), més del 70% dels catalanoparlants canvien de llengua quan parlen amb algú que no ho fa en català. Per què? Es diu que és degut a la repressió que ha patit la llengua catalana durant més de tres segles, que ha fet que hagin arrelat una sèrie d'hàbits que impedeixen a molta gent l'ús normal i desacomplexat del català, i que els porten a practicar la submissió lingüística (per "deferència" o per "cortesia" es passen al castellà).