La Plataforma per la Llengua ha fet balanç dels 10 casos que ha assessorat durant el 2020 relacionats amb la manca d'ús del valencià en la sanitat pública. A l'agost una infermera de l'Hospital de la Ribera, d'Alzira, va exigir a una anciana ingressada, que s'expressa normalment en valencià, que li parlara castellà, sense cap tipus d'empatia ni respecte pel drets de la llengua de la pacient. En la consulta telefònica del Centre de Salut Gil i Morte, de València, la senyora Anna Garcia es va adreçar en valencià a una doctora i aquesta li va reclamar que li parlara castellà. Al Centre de salut d'Ibi-I, a l'Alcoià, Paloma Payà, que es trobava al centre acompanyant sa mare, es va adreçar en valencià a una doctora, que li va ordenar despectivament que li parlara castellà. Davant aquesta actitud prepotent, Paloma Payà, en castellà, va iniciar una pregunta i, paradoxalment, la doctora va escridassar-la de nou, exigint que li parlara castellà.
L'entitat ha atés quatre reclamacions més, dos sobre el Centre de Salut Salvador Allende i un altre sobre l'Hospital la Fe de València sobre la manca d'ús del valencià en la informació fixa, de rètols i cartells, així com en els impresos per a les proves per la COVID-19. A més en les darreres setmanes del 2020 s'han conegut tres nous casos. El dimarts 3 de novembre, el sr. Boquer es va expressar en valencià en una consulta telefònica amb la cirurgiana de la unitat hepatobiliopancreàtica de l'Hospital la Fe de València; que va dir al pacient que no l'entenia, que era un maleducat i un supremacista per parlar valencià, i que «si quiere que le atienda tiene que hablar castellano».
Josep Blesa va rebre el 3 de desembre una «Acta de inspección en matèria de prevención frente a la COVID-19», emesa per la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, monolingüe en castellà. D'altra banda, Francesc Baixauli va demanar un imprés en valencià de la campanya de vacunació antigripal, a l'Hospital la Fe de València, i una funcionària li va respodre despectivament: «Te lo traduces tú».
La manca d'impressos oficials o les situacions contràries a la llengua pròpia vulneren el dret d'ús del valencià, sense cap discriminació o exigència de traducció, recollit en l'article 3 de la Llei 4/1983 d'ús i ensenyament del valencià. Tots els casos citats vulneren els drets lingüístics de la ciutadania, així com el protocol lingüístic d'atenció sanitària, creat per la mateixa Conselleria de Sanitat, i en algunes ocasions representen mostres de valencianofòbia.
Cal dir que una norma estatal, l'Estatut de l'Empleat Públic, preveu que els funcionaris «garantizarán la atención al ciudadano en la lengua que lo solicite siempre que sea oficial en el territorio». A més l'article 72 de la llei 55/2003 de l'Estatut marc del personal dels serveis de salut considera com a «falta molt greu» tota actuació que supose discriminació per raons ideològiques o de llengua.
Davant els nous casos, la Plataforma per la Llengua ha demanat a la Generalitat Valenciana del deure de garantir el dret de la ciutadania a la documentació en valencià i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada. La Plataforma per la Llengua del País Valencià promou la campanya «Sanitat en Valencià», que defensa garantir l'atenció mèdica en valencià al sistema de salut públic i recull adhesions a través de la pàgina web www.sanitatenvalencia.org.
